ESGLÉSIA PARROQUIAL D’ARFA, ADVOCADA A SANT SERNI. RIBERA D’URGELLET.L’URGELL SOBIRÀ.

a Sant Serni

Patrimoni Gencat en diu;    Església d'una nau rectangular, coberta amb
volta de canó. Construcció rústega de pedres sense fer filades. Esmentada a
l'acta de consagració de la Seu d'Urgell de l'any 839.

 

Església d'una sola nau, capçada a llevant amb capçalera plana i amb un
tram afegit posteriorment a la façana de ponent. La nau és coberta per una
volta de canó, dividida en tres trams per dos arcs faixons. El tram de ponent
afegit també és cobert amb volta de canó; aquest tram acull un cor de fusta en
alt.

 

Dos parelles de capelles profundes, amb motllures de guix , s'obren a la
nau a través d'arc de mig punt que contenen altars dedicats a diversos sants.
Cal remarcar que la primera capella lateral esquerra i segona capella lateral
dreta, sempre mirant des de l'altar major, presenten un programa pictòric,
força deteriorat, d'època barroca. En el primer cas es tracta de la
representació d'una gran ciutat emmurallada, amb esglésies, palaus i
fortaleses, que està molt enfosquida a causa del fum de les espelmes. En el
segon cas, es desplega un potent programa decoratiu, en el qual hi figuren
diversos sants, tot i que és de difícil interpretació a causa dels repicats i
de la pèrdua de superfície de matèria pictòrica.

 

L'altar major, que es presenta sobreelevat en relació a la nau, fou
reformat l'any 1995 i presenta paraments de pedra vista; s'obre a la nau a
través d'un arc presbiteral. Al tram de nau afegit, al costat de tramuntana,
també s'hi obren dues capelles laterals: una al costat nord a través d'un arc
de mig punt motllurat, i una al costat de migdia, menys profunda i sense
motllures. Totes dues són més petites que la resta de capelles laterals. Als
peus de l'església, sobre el mur de la façana de ponent, s'obre a la nau una
petita capella en arc de mig punt, actualment amb paraments en pedra vista, que
acull la pica baptismal.

 

Les capelles laterals presenten diverses finestres obertes als seus murs
laterals externs. En són tres en total: dues a les capelles del costat nord i
una al costat sud, i són en arc de mig punt i doble esqueixada. Així mateix, hi
ha una altra finestra oberta al costat sud de l'àmbit presbiteral, també en arc
de mig punt i doble esqueixada. D'altra banda, els murs oriental i occidental
presenten un ull de bou cadascun, amb vitralls construïts després de la guerra.
La porta d'accés al temple se situa al mur de ponent, prop de la cantonada
nord-oest. És una porta en arc de mig punt, amb una motllura de secció
rectangular, actualment coberta amb ciment, que deixa entreveure, però, la data
de 1606 gravada a la clau de l'arc.

 

Exteriorment, l'església de Sant Serni es presenta com un temple de volums
massissos i amb poca articulació murària. Actualment, els paraments són de
pedra vista, a base de carreuons amb una disposició força irregular, per bé que
les cantonades estan reforçades amb grans carreus. Els murs presenten restes
d'arrebossat, que resta pràcticament intacte al mur de llevant. Un llosat de
doble vessant cobreix el conjunt.

 

Adossat al mur de migdia, l'església de Sant Serni d'Arfa presenta una
torre de campanar força característica. La meitat inferior d'aquesta torre, és
de secció quadrangular, mentre que la coronació és de secció octogonal, amb
quatre finestres en arc rebaixat obertes als quatre vents i amb una terrassa al
capdamunt, sense coberta. L'accés a aquesta torre és exterior, a través d'un
mòdul de planta quadrangular, adossat a l'angle que fa la base de la torre amb
el mur meridional de l'església. La porta d'accés és elevada sobre la plaça i
cal accedir-hi per una escalinata de pedra que adossa al mur de migdia de
l'església. Sembla que en la construcció de l'accés a la torre va caldre
eliminar una capella lateral, tal com deixa entreveure el parament del mur sud
de l'església.

 

En conjunt, l'església de Sant Serni d'Arfa és un temple d'estils barroc,
construït segons la línia austera en què es va desenvolupar aquest estil a les
actuals terres de la comarca de l'Alt Urgell, amb una torre, també construïda
en època barroca, però més tardana, que és l'element arquitectònic més
rellevant del conjunt, erigit entre els segles XVII i XVIII.

 

La retratava A.Moras,  l’any 1984. Vista
general de l'església. L’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d és un clar exemple del
maltracte/menysteniment/oblit que sovint reben a Catalunya aquells que esmerçen
temps i energies en l’àmbit de la cultura i el Patrimoni Històric.