Cercador
ESGLÉSIA DE SANT PERE DE BELLVER DE SIÓ. OSSÓ DE SIÓ. L’URGELL JUSSÀ. LLEIDA
Un relat de: Antonio Mora VergésL’església de Sant Pere – mal dit de Bellver – és l’exemple palès del que no s’ha de permetre MAI, malgrat ser – con el cas de Catalunya – una colònia.
Per davant de la façana i de l’absis amb ànim d’enlletgir el patrimoni històric passen una munió de fils. Bellver de Sió presenta unes excel•lent credencials per a seleccionada guanyadora de la nominació ‘ destralers de Catalunya’. Des d’aquí la nostra felicitació a les Autoritats Civils i Religioses.
La descripció – que amaga aquesta tristíssima realitat – ens explica que l'església està situada en un petit tossal de 400 metres d'altitud a la dreta del Sió, edificada damunt d'una gran roca, és d'una sola nau amb dos contraforts a la banda sud i amb un absis semicircular encarat a llevant. Aquest absis és l'element arquitectònic que millor indica la naturalesa romànica. Al centre d'aquest absis s'obre una finestra de doble esqueixada, d'arc de mig punt decorat. Al capdamunt hi ha una franja de decoració esculpida amb una filera de vint arquets cecs recolzats sobre mènsules esculpides.
L'estructura decorativa de l'absis és un exemple de l'evolució dels motius ornamentals llombards, amb una interpretació molt personalitzada que no té paral•lelismes en altres edificis catalans de l'època. Prop de l'absis hi han dues portes amb llinda i muntants de pedra de construcció recent. La volta original a l'interior fou substituïda per una volta de llunetes fetes de maons i guix, sostinguda per arcs apuntats i irregulars. La porta d'entrada està formada per un arc de mig punt format per dovelles allargades.
La porta central presenta un baix relleu de Sant Pere. El campanar és un sòlid cub petri, adossat a la banda esquerra de l'església, es transforma en una torre octogonal coronada per vuit pinacles rematats per boles. El campanar només té una petita finestra rectangular.
L’estat penós res té a veure amb el símbol – un os – de l’escut d’aquest municipi d’ Ossó de Sió que tancava l’exercici 2012 amb 218 habitants.
Per davant de la façana i de l’absis amb ànim d’enlletgir el patrimoni històric passen una munió de fils. Bellver de Sió presenta unes excel•lent credencials per a seleccionada guanyadora de la nominació ‘ destralers de Catalunya’. Des d’aquí la nostra felicitació a les Autoritats Civils i Religioses.
La descripció – que amaga aquesta tristíssima realitat – ens explica que l'església està situada en un petit tossal de 400 metres d'altitud a la dreta del Sió, edificada damunt d'una gran roca, és d'una sola nau amb dos contraforts a la banda sud i amb un absis semicircular encarat a llevant. Aquest absis és l'element arquitectònic que millor indica la naturalesa romànica. Al centre d'aquest absis s'obre una finestra de doble esqueixada, d'arc de mig punt decorat. Al capdamunt hi ha una franja de decoració esculpida amb una filera de vint arquets cecs recolzats sobre mènsules esculpides.
L'estructura decorativa de l'absis és un exemple de l'evolució dels motius ornamentals llombards, amb una interpretació molt personalitzada que no té paral•lelismes en altres edificis catalans de l'època. Prop de l'absis hi han dues portes amb llinda i muntants de pedra de construcció recent. La volta original a l'interior fou substituïda per una volta de llunetes fetes de maons i guix, sostinguda per arcs apuntats i irregulars. La porta d'entrada està formada per un arc de mig punt format per dovelles allargades.
La porta central presenta un baix relleu de Sant Pere. El campanar és un sòlid cub petri, adossat a la banda esquerra de l'església, es transforma en una torre octogonal coronada per vuit pinacles rematats per boles. El campanar només té una petita finestra rectangular.
L’estat penós res té a veure amb el símbol – un os – de l’escut d’aquest municipi d’ Ossó de Sió que tancava l’exercici 2012 amb 218 habitants.
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5433415 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ