ESGLÉSIA DE SANT ANDREU DE BESTRACÀ. CAMPRODON. EL RIPOLLÈS

Un relat de: Antonio Mora Vergés
El Tomàs irigaray Lopez, i la Carmen Toledo Cañadas en feien arribar fotografies de la bellíssima església, dedicada a Sant Andreu, que hom troba ubicada prop del coll de Bestracà, a la falda de la muntanya del mateix nom i al costat de l'antic camí d'Oix a Beget.




És una construcció del segle XII, tot i que es tenen documentacions molt més antigues.

Les primeres notícies documentals conegudes del temple de Sant Andreu corresponen a l'any 977. Es cita a "Sancti Andree et Juliani et loco bestracano et ventano" en el llegat testamentari que feu el comte de Besalú, Miró, en favor del monestir de Sant Llorenç de Bagà. Pel 983, Sal•la, bisbe d'Urgell, consagrà l'església de Sant Llorenç prop de Bagà. En aquell moment el comte de Besalú, Oliba Cabreta, cedeix al predit monestir diversos béns, entre els quals se citen Sant Andreu i Sant Julià de Bestracà, Bestracanell i la vil•la Adano. A les "Rationes Decimarum Hispaniae" s'anomena "ecclesia de Bestrecano", l'any 1279 i "ecclesia de Bestrerrano" pel 1280. En els nomenclàtors de la diòcesi corresponents al segle XIV hi figura com "ecclesia parrochialis sancti andree de Bestrachano". El temple va ser parròquia fins l'any 1608, moment en què va passar a dependre de Sant Miquel de Pera; consta una visita però, d’un delegat del bisbe Joan Margarit i Pau (Girona, 1422 - Roma, 1484), en la que deixa constància que : "en aquesta església no hi ha reservat el cos de Crist, ni hi ha fonts baptismals, ni olis sagrats, administrant-los des de l'església de Sant Miquel de Pera."

Al museu diocesà de Girona es conserven les lipsanoteques que van trobar-se a l'altar major del temple quan es portà a terme la restauració de l'any 1964.

És un temple d'una sola nau de volta apuntada, amb una cornisa a l'interior que corre pels murs.

L'absis semicircular és a llevant i presenta finestra central, cornisa i fris sostingut per mènsules. Aquestes, com les que sostenen el fris de la paret de migdia, estan acuradament esculpides, representant testes humanes, nombrosos animals mitològics, elements geomètrics i semiesferes.

La porta d'ingrés,és d'arc de mig punt amb llinda i un timpà on hi ha una creu en relleu. Els batents conserven molts dels antics ferros forjats i el forrellat, d'època posterior a la romànica, representa el cap d'un drac.

A l'interior es conserven tres mènsules de pedra sense ornamentació que servien per aguantar un antic cor.
Es conserva també una pica baptismal romànica.

El campanar està ubicat damunt el frontispici, és d'espadanya amb dos ulls truncats a la part superior i no disposa de campanes.

Trobava en relació al topònim, d’etimologia desconeguda; probablement pre-romana, sou pregats de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6757 Relats

980 Comentaris

5064140 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com