Cercador
ESGLÉSIA DE LLORTS, ADVOCADA A SANT SADURNÍ DE TOLOSA. PARRÒQUIA D’ORDINO. ANDORRA
Un relat de: Antonio Mora VergésJuan Jose Cubells, publica una fotografia de l’esglesiola de Llorts, nucli pertanyen
a la parròquia d’Ordino , advocada a Sant Sadurní de Tolosa , dit també Sant
Serní, de la que en diu l’Enciclopèdia catalana;
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0638401f.xml
En ple centre del llogaret de Llorts hi ha una església, de tipologia
semblant a les romàniques, construïda al segle XVII.
Segons Pere Canturri Montanya
(Andorra la Vella, 28 d'abril del 1935- ídem, 27 de novembre de 2015 , aquesta
construcció fou realitzada quan desaparegué la primitiva església, emplaçada en
un camp entre l’entrada del poble i la casa del Vilaró.
Segons la tradició local, aquesta església desaparegué per una allau. Hom
pot veure encara les restes de l’edifici.
El nucli de població de Llorts apareix esmentat per primera vegada en la
concòrdia de l’any 1162.
Posteriorment, en la del 1176 apareix un individu del Vilaró. Cal pensar,
doncs, en la possibilitat que aquesta construcció en ruïnes ja existís al segle
XII, per tal com ja apareixen en textos dos nuclis de població a poca
distància.
Quan al topònim Llorts, Joan Coromines i Vigneaux(Barcelona, 21 de març de
1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) i Joseph Anglade; Lesinhan
de las Corbièras (Llenguadoc) l'11 d'octubre de 1868- Tolosa, 13 de juliol de
1930) coincideixen en assignar-li el significat ‘esllavissada de terres,
despreniment’
https://www.navarra.es/NR/rdonlyres/C7A11F35-B2FE-4CA6-8459-67E3A7673672/245899/Planas_WEB2.pdf
https://visitandorra.com/ca/cultura/esglesia-de-sant-serni-de-llorts/
L’havien visitat els meus bon amics Rosa i Miquel, “ la parella romànica”.
http://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/09/sant-serni-de-llorts-ordino-andorra.html
Com fem amb la resta de
publicacions, la farem arribar als mitjans andorrans, per si els sembla bé,
reproduir-la total o parcialment.
Ah!, sóc mol respectuós amb els noms propis en llengua castellana, el meu
ANTONIO no el volia traduir al català perquè, com els números que marcaven als
braços dels jueus de l’holocaust, vull recordar que durant la dictadura
franquista – maleïda per Déu – NO ES PERMETIA
posar noms que no fossin en
la llengua castellana als nous nats.
a la parròquia d’Ordino , advocada a Sant Sadurní de Tolosa , dit també Sant
Serní, de la que en diu l’Enciclopèdia catalana;
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0638401f.xml
En ple centre del llogaret de Llorts hi ha una església, de tipologia
semblant a les romàniques, construïda al segle XVII.
Segons Pere Canturri Montanya
(Andorra la Vella, 28 d'abril del 1935- ídem, 27 de novembre de 2015 , aquesta
construcció fou realitzada quan desaparegué la primitiva església, emplaçada en
un camp entre l’entrada del poble i la casa del Vilaró.
Segons la tradició local, aquesta església desaparegué per una allau. Hom
pot veure encara les restes de l’edifici.
El nucli de població de Llorts apareix esmentat per primera vegada en la
concòrdia de l’any 1162.
Posteriorment, en la del 1176 apareix un individu del Vilaró. Cal pensar,
doncs, en la possibilitat que aquesta construcció en ruïnes ja existís al segle
XII, per tal com ja apareixen en textos dos nuclis de població a poca
distància.
Quan al topònim Llorts, Joan Coromines i Vigneaux(Barcelona, 21 de març de
1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) i Joseph Anglade; Lesinhan
de las Corbièras (Llenguadoc) l'11 d'octubre de 1868- Tolosa, 13 de juliol de
1930) coincideixen en assignar-li el significat ‘esllavissada de terres,
despreniment’
https://www.navarra.es/NR/rdonlyres/C7A11F35-B2FE-4CA6-8459-67E3A7673672/245899/Planas_WEB2.pdf
https://visitandorra.com/ca/cultura/esglesia-de-sant-serni-de-llorts/
L’havien visitat els meus bon amics Rosa i Miquel, “ la parella romànica”.
http://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/09/sant-serni-de-llorts-ordino-andorra.html
Com fem amb la resta de
publicacions, la farem arribar als mitjans andorrans, per si els sembla bé,
reproduir-la total o parcialment.
Ah!, sóc mol respectuós amb els noms propis en llengua castellana, el meu
ANTONIO no el volia traduir al català perquè, com els números que marcaven als
braços dels jueus de l’holocaust, vull recordar que durant la dictadura
franquista – maleïda per Déu – NO ES PERMETIA
posar noms que no fossin en
la llengua castellana als nous nats.
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5431232 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ