ESGLÉSIA DE LLORTS, ADVOCADA A SANT SADURNÍ DE TOLOSA. PARRÒQUIA D’ORDINO. ANDORRA

Juan Jose Cubells, publica una fotografia de l’esglesiola de Llorts, nucli pertanyen
a la parròquia d’Ordino , advocada a Sant Sadurní de Tolosa , dit també Sant
Serní, de la que en diu l’Enciclopèdia catalana;

 

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0638401f.xml

En ple centre del llogaret de Llorts hi ha una església, de tipologia
semblant a les romàniques, construïda al segle XVII.

 Segons Pere Canturri Montanya
(Andorra la Vella, 28 d'abril del 1935- ídem, 27 de novembre de 2015 , aquesta
construcció fou realitzada quan desaparegué la primitiva església, emplaçada en
un camp entre l’entrada del poble i la casa del Vilaró.

Segons la tradició local, aquesta església desaparegué per una allau. Hom
pot veure encara les restes de l’edifici.

El nucli de població de Llorts apareix esmentat per primera vegada en la
concòrdia de l’any 1162.

Posteriorment, en la del 1176 apareix un individu del Vilaró. Cal pensar,
doncs, en la possibilitat que aquesta construcció en ruïnes ja existís al segle
XII, per tal com ja apareixen en textos dos nuclis de població a poca
distància.

Quan al topònim Llorts, Joan Coromines i Vigneaux(Barcelona, 21 de març de
1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) i Joseph Anglade; Lesinhan
de las Corbièras (Llenguadoc) l'11 d'octubre de 1868- Tolosa, 13 de juliol de
1930) coincideixen en assignar-li el significat ‘esllavissada de terres,
despreniment’

https://www.navarra.es/NR/rdonlyres/C7A11F35-B2FE-4CA6-8459-67E3A7673672/245899/Planas_WEB2.pdf

https://visitandorra.com/ca/cultura/esglesia-de-sant-serni-de-llorts/

L’havien visitat els meus bon amics Rosa i Miquel, “ la parella romànica”.

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/09/sant-serni-de-llorts-ordino-andorra.html

Com  fem amb la resta de
publicacions, la farem arribar als mitjans andorrans, per si els sembla bé,
reproduir-la total o parcialment.

 Ah!, sóc mol respectuós amb els noms propis en llengua castellana, el meu
ANTONIO no el volia traduir al català perquè, com els números que marcaven als
braços dels jueus de l’holocaust, vull recordar que durant la dictadura
franquista – maleïda per Déu – NO ES PERMETIA 
posar noms que no fossin  en
la llengua  castellana als nous nats.