Cercador
ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DEL MERLI. ALGUAIRE. SEGRIÀ. LLEIDA
Un relat de: Antonio Mora Vergés Xavier Eritja i Ciuró (Sallent, 26 de març de 1970) escriu a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-2407601ao.xml
Mare de Déu de Merli , Alguaire, el Segrià, Lleida; aquesta capella, prop del poble, va dependre del convent de les monges
santjoanistes d’Alguaire. Es tracta d’un edifici gòtic. Un cop establertes les
monges sanjoanistes al castell, el 1265 s’inicià la construcció o reconstrucció
de l’església de la Mare de Déu de Merli, juntament amb la casa dels sacerdots
residents, en un indret a prop del nucli d’Alguaire, on sembla que ja hi havia
hagut un temple anterior. En les obres, que finalitzaren l’any 1278, hi
contribuïren diverses institucions eclesiàstiques. Hi ha constància que al
juliol de l’any 1296, l’abat de la canònica de Sant Pere d’Àger demanava
almoines en favor de la imatge de la Mare de Déu de Merli per a sufragar les
obres de la casa dels sacerdots. Entorn d’aquesta església i imatge s’anaren
recollint diverses donacions al llarg dels anys que contribuïren a ampliar el
patrimoni del convent d’Alguaire.
Amb el trasllat de les monges a Barcelona l’any 1699, només hi restà un
sacerdot ermità.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=14176
L'ermita fou construïda a la segona meitat del segle XIII en estil romànic
tardà, sobre les restes d'una antiga església visigòtica. L'ermita de la Mare
de Déu del Merli segueix la tipologia de planta d'una única nau amb presbiteri
de fons pla i laterals de biaix.
A la segona meitat del segle XVIII es reformà i s'amplià l'església
medieval en estil barroc (amb els sistemes constructius habituals del segle
XVIII), auster, amb alguns motius neoclàssics com el portal i la cornisa
interior, i elements de la construcció tradicional del segle XVIII com les
volts de maó de pla i voltes amb llunetes i ràfecs ceràmics.
La façana est, la principal a partir del segle XVIII és molt sòbria i té un
òcul, una espadanya petita i un estucat d'aparell de grans carreus. El portal
de llinda plana, cornisa i pilastres neoclàssiques d'ordre toscà. A les façanes
laterals es manifesta el mur medieval de carreus de gran qualitat. Els murs
barrocs presenten una factura molt més senzilla.
A ponent, el presbiteri actual és de mur sense singularitats decoratives.
Interiorment la única decoració era la cornisa neoclàssica, la tímida arrencada
triangular d'uns arcs torals reduïts a la mínima expressió del guix, i el revestiment
d'uns 2,20 m d'altura del presbiteri amb un aplacat de pedra.
El retaule de l'església fou destruït en els dies foscos que seguien a l’alçament
dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM
I DEMOCRÀTIC de la II República.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/07/goigs-la-mare-de-deu-del-merli-alguaire.html
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-2407601ao.xml
Mare de Déu de Merli , Alguaire, el Segrià, Lleida; aquesta capella, prop del poble, va dependre del convent de les monges
santjoanistes d’Alguaire. Es tracta d’un edifici gòtic. Un cop establertes les
monges sanjoanistes al castell, el 1265 s’inicià la construcció o reconstrucció
de l’església de la Mare de Déu de Merli, juntament amb la casa dels sacerdots
residents, en un indret a prop del nucli d’Alguaire, on sembla que ja hi havia
hagut un temple anterior. En les obres, que finalitzaren l’any 1278, hi
contribuïren diverses institucions eclesiàstiques. Hi ha constància que al
juliol de l’any 1296, l’abat de la canònica de Sant Pere d’Àger demanava
almoines en favor de la imatge de la Mare de Déu de Merli per a sufragar les
obres de la casa dels sacerdots. Entorn d’aquesta església i imatge s’anaren
recollint diverses donacions al llarg dels anys que contribuïren a ampliar el
patrimoni del convent d’Alguaire.
Amb el trasllat de les monges a Barcelona l’any 1699, només hi restà un
sacerdot ermità.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=14176
L'ermita fou construïda a la segona meitat del segle XIII en estil romànic
tardà, sobre les restes d'una antiga església visigòtica. L'ermita de la Mare
de Déu del Merli segueix la tipologia de planta d'una única nau amb presbiteri
de fons pla i laterals de biaix.
A la segona meitat del segle XVIII es reformà i s'amplià l'església
medieval en estil barroc (amb els sistemes constructius habituals del segle
XVIII), auster, amb alguns motius neoclàssics com el portal i la cornisa
interior, i elements de la construcció tradicional del segle XVIII com les
volts de maó de pla i voltes amb llunetes i ràfecs ceràmics.
La façana est, la principal a partir del segle XVIII és molt sòbria i té un
òcul, una espadanya petita i un estucat d'aparell de grans carreus. El portal
de llinda plana, cornisa i pilastres neoclàssiques d'ordre toscà. A les façanes
laterals es manifesta el mur medieval de carreus de gran qualitat. Els murs
barrocs presenten una factura molt més senzilla.
A ponent, el presbiteri actual és de mur sense singularitats decoratives.
Interiorment la única decoració era la cornisa neoclàssica, la tímida arrencada
triangular d'uns arcs torals reduïts a la mínima expressió del guix, i el revestiment
d'uns 2,20 m d'altura del presbiteri amb un aplacat de pedra.
El retaule de l'església fou destruït en els dies foscos que seguien a l’alçament
dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM
I DEMOCRÀTIC de la II República.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/07/goigs-la-mare-de-deu-del-merli-alguaire.html
Comentaris
-
D'estil romànic. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 20-03-2022 | Valoració: 10
He llegit aquest relat i m'ha agradat molt, la construcció de l'Església de la mare de Déu del Merli. Ho descrius d'una manera molt específica i amb molta dicció.
Els goigs de la Mare de Déu del Merli, són preciosos i amb molta convicció.
Sí, ja en tinc un altre poema, que et pot agradar. Quan pugues i tingues temps, ja em diràs en la meua pàgina.Gràcies.
Salutacions i fins a l'altra.
PERLA DE VELLUT
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5432173 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ