Cercador
ESCUMA ESCUMA
Un relat de: Goya Gutiérrez- Compartir:
Homenatge a la poeta i al poeta suïcides.
"I ara esdevinc
escuma de blat, lluïssor de mars"
Sylvia Plath
Empassar-se el mar respirar l'aigua blava
netejar amb la sal els pulmons malalts
d'un quitrà del tedi que atrapa aquells
éssers que s'escriuen i pacten amb la mort
i has d'estar en el mateix límit
de l'escullera en el mateix vidre
esquerdat per entendre'l
però deixant la seva empremta enrogida
només per als altres
per a moltes d'elles d'ells no hi ha tragèdia
només un desig de tallar el darrer
fil
sortir de la gàbia del món
només el pols final l'instant febril
de desemmascarar-la de mirar-li als ulls
només voler ser un mar silent
les ones
arrodonint las pues de l'angoixa
lliurant l'arrel de la veu
a la gruta de les paraules
només ser píndola enrocada del repòs
dissoldre la consciència
inundar la memòria ser no-res
escuma escuma
Comentaris
-
Feliç 5è Aniversari d'RC[Ofensiu]mar - montse assens | 11-01-2009
FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!
Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?
-
ara he vist que tens quatre llibres publicats [Ofensiu]gypsy | 14-11-2007
en poesia en castellà. M'agradaria molt poder llegir-ne algun, cercaré.
-
ningú més comenta aquest poema, de fet a mi em fa molt mal comentar-lo,[Ofensiu]gypsy | 14-11-2007
no sé, jo el trobo tan perfecte, és tan fàcil posar-se en la pell de la Sylvia Plath, voler ser ona, escuma, aigua salada, desaparèixer de la gàbia del món.
És tan angoixant llegir-lo, em trasbalsa i em fa un mal crònic, perllongat en el temps, com si les sensacions es poguessin transmetre de cervell a cervell. I m'entristeix el poema, m'entristeix moltíssim, i alhora aquesta cruesa sincera que ve de molt endins, mostrada, escopida en un paper, feta bellesa, com si fos el David marmori, impàvid i aliè.
Com una vida que bategava i ara és poema, ets poema Sylvia, ets mots i brutalitat.
M'esborronen les paraules concatenades de forma que et xuclen una part molt íntima de tu, que et prenen l'aire en ser llegides i t'abandonen en un pou de deliris inconnexes.
Sempre ploro, Goya amb aquest teu poema.
Jo sóc l'helena i també sóc l'Isaac, la gypsy, la Sylvia, i sobre tot sóc tu, com ara.
-
preciós poema d'angoixes[Ofensiu]gypsy | 20-08-2006 | Valoració: 10
i deserts a l'ànima.
Llegint-te no és difícil entendre a aquesta poeta i a molts d'altres que van triar el camí del suïcidi per alliberar-se.
És una llàstima que no hi hagi més poemes teus.
gypsy -
Gràces Helena[Ofensiu]Goya Gutiérrez | 10-06-2006
Gràcies Helena per les teves paraules vers el meu podema, jo també soc una admiradora de l'obra de Sylvia Plath.
Goya -
Quina meravella haver-te trobat[Ofensiu]helena | 10-06-2006 | Valoració: 10
És brutal el teu poema.
Vaig descobrir la Sylvia Plath de la mà de les traduccions de la gran poeta Montserrat Abelló, d'un llibre que reuneix 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX:" Cares a la finestra". Altres poetes eren, May Sarton, Adrienne Rich, Anne Stevenson, etc.
De la Sylvia Plath recordo els seus esborronadors poemes: "Per a un fill sense pare", "Dona sense fills", "El coratge de callar". D'ella s'ha dit que els seus poemes són destructius, desesperats, tendres i intel.ligents. Amb una gran puresa artística.
La seva mort volguda és només la continuació de la seva vida torturada. Admiro aquesta dona valenta i planyo els seus fills orfes de mare.
Gràcies per aquest homenatge aquesta gran poeta, Goya.
El teu poema és d'una bellesa aclaparadora.
Petons!
helena
l´Autor
1 Relats
6 Comentaris
1763 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00