Escrit precipitat d'eufòria per un nou esforç

Un relat de: Marc Freixas

I ara em torno a deixar endur pel ritme necessari d'escriure a raig, i sense manies,
totes les meves ganes de sentir-me orgullós de mi mateix,
pel simple fet de trobar-me cara a cara amb una nova feina,
i trencar el gel precipitat que congelava el meu cervell,
tot desfent-lo en petites porcions del meu jo entristit, i massa fred,...

Torno de nou a recórrer de punta a punta del meu cos,
per poder sentir la suor que goteja en la meva pell cansada,
però amb l'esperança de dir que ara serà possible el meu futur desitjat,
i viure amb pau, però amb un nou repte :

aconseguir la certesa de fer possible la compensació del meu esforç amb dignitat,
i,...

Gràcies.

Comentaris

  • Felicitats[Ofensiu]
    pèrdix | 15-09-2004 | Valoració: 9

    per la nova feina, Marc. Desitjo de tot cor que vagi molt bé.

    Descrius bé la sensació d'abandonament, el neguit que se t'apodera i et bloqueja quan laboralment quedes en terra de ningú. I també, com no, l'alleujament i la il·lusió que suposa un nou projecte.

    Malgrat el que dius, el teu talent es manté inalterat sigui quina sigui la situació en la que et trobis. Canviaràs la temàtica o l'esperit però la qualitat es manté. T'esforces cada dia a demostrar-nos-ho.

    Una abraçada, maco.

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

869377 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.