Cercador
Escrit precipitat d'eufòria per un nou esforç
Un relat de: Marc FreixasI ara em torno a deixar endur pel ritme necessari d'escriure a raig, i sense manies,
totes les meves ganes de sentir-me orgullós de mi mateix,
pel simple fet de trobar-me cara a cara amb una nova feina,
i trencar el gel precipitat que congelava el meu cervell,
tot desfent-lo en petites porcions del meu jo entristit, i massa fred,...
Torno de nou a recórrer de punta a punta del meu cos,
per poder sentir la suor que goteja en la meva pell cansada,
però amb l'esperança de dir que ara serà possible el meu futur desitjat,
i viure amb pau, però amb un nou repte :
aconseguir la certesa de fer possible la compensació del meu esforç amb dignitat,
i,...
Gràcies.
Comentaris
-
Felicitats[Ofensiu]pèrdix | 15-09-2004 | Valoració: 9
per la nova feina, Marc. Desitjo de tot cor que vagi molt bé.
Descrius bé la sensació d'abandonament, el neguit que se t'apodera i et bloqueja quan laboralment quedes en terra de ningú. I també, com no, l'alleujament i la il·lusió que suposa un nou projecte.
Malgrat el que dius, el teu talent es manté inalterat sigui quina sigui la situació en la que et trobis. Canviaràs la temàtica o l'esperit però la qualitat es manté. T'esforces cada dia a demostrar-nos-ho.
Una abraçada, maco.
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
869377 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.