Escric

Escric les paraules que guardava per un moment així.

Escric les estones que parlava de viure,
per un preu massa car i desmesurat;
escric això de dir les foteses del perquè de tantes coses,
i escric de la importància que penso per conseguir la felicitat de les coses.

Escric aquest moment,
decebut per les circumstàncies que rodegen el fet d'haver d'escriure,
precisament ara,
que just i precís en aquesta meva decepció,
s'hi embolcalla la necessitat immensa de ser lliure més avui que no pas ahir.

No vull que se'm prengui d'allò que sóc;
no vull que l'encarregat de la meva estúpida feina,
s'aprofiti del meu lloc de treball,
per escridassar-me quan vulgui, i com vulgui.

No consentiré les seves amenaçes continues,
ni la dels qui creguin que la productivitat d'una empresa,
consisteixi en la puta explotació sense límit de la gent que hi treballa.

Escric dels instants;
dels instants que penso per conseguir la felicitat extrema,
que un dia arribarà,
i seré, obviament, feliç per sempre.

Aquest ofec que sento encara, però,
és la discusió mantinguda amb l'esmentat encarregat;
m'ha provocat la falta d'aire,
mentre estossegava com un gos,
enmig de tants nervis que poblaven el meu cos.

Tot i això,
un dia seré feliç per sempre.