Escric

Un relat de: Marc Freixas

Escric les paraules que guardava per un moment així.

Escric les estones que parlava de viure,
per un preu massa car i desmesurat;
escric això de dir les foteses del perquè de tantes coses,
i escric de la importància que penso per conseguir la felicitat de les coses.

Escric aquest moment,
decebut per les circumstàncies que rodegen el fet d'haver d'escriure,
precisament ara,
que just i precís en aquesta meva decepció,
s'hi embolcalla la necessitat immensa de ser lliure més avui que no pas ahir.

No vull que se'm prengui d'allò que sóc;
no vull que l'encarregat de la meva estúpida feina,
s'aprofiti del meu lloc de treball,
per escridassar-me quan vulgui, i com vulgui.

No consentiré les seves amenaçes continues,
ni la dels qui creguin que la productivitat d'una empresa,
consisteixi en la puta explotació sense límit de la gent que hi treballa.

Escric dels instants;
dels instants que penso per conseguir la felicitat extrema,
que un dia arribarà,
i seré, obviament, feliç per sempre.

Aquest ofec que sento encara, però,
és la discusió mantinguda amb l'esmentat encarregat;
m'ha provocat la falta d'aire,
mentre estossegava com un gos,
enmig de tants nervis que poblaven el meu cos.

Tot i això,
un dia seré feliç per sempre.

Comentaris

  • limit[Ofensiu]
    salvatore vinyatti | 11-08-2004 | Valoració: 9

    Són moments límits. Però tot allò que comença acaba. Llegint el xinesos sempre trobes quelcom que agrada: Si tot allò que et preocupa té solució no t'hi amoïnis, si tot allò que et preocupa no té solució, a les hores, perquè t'hi has d'amoïnar ? Després al sortir al carrer t'adones que el sol surt per a tots cada dia.
    et dedico un haikú:

    A l'entorn del sol
    els girasols, giren sols.
    Per simpatia.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

821054 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.