ESCOLA PÚBLICA DE RIUDARENES. LA SELVA. EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars
anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en
aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “
senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones
i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva
comarca.

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la
nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email
castellardiari@gmail.com

Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades
històriques relatives a l’edifici.

Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda
poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major
esforç.

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.

En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS
SON PROVOCATS.

Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ

Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua
catalana, i m’adverteixen de suspensió.

Llegia; Des de mitjans del segle XIX a Riudarenes les aules estaven
habilitades en cases particulars llogades per l'Ajuntament; les males
condicions d'aquests locals serà una queixa constant en els informes dels
diversos inspectors d'ensenyament de l'època.

L'any 1927 l'Ajuntament, assabentat dels decrets oficials que impulsaven
una campanya de construccions escolars i que permetien la seva edificació
sense gravar fortament els pressupostos municipals, decideix començar els
tràmits. El novembre d'aquest any, l'Ajuntament demana a l'arquitecte escolar
de Barcelona Jeroni Martorell que visiti el poble per realitzar un primer
informe. El de 10 de desembre el ple de l'Ajuntament decideix encarregar l'obra
a l'arquitecte barceloní Bienvenido Rius Teixidor (1872-1949) ,  i pocs mesos després el propi alcalde, Lluís
Ribera, cedeix els terrenys on s’edificarà l'escola. El 3 de juliol de 1928
l'arquitecte Rius presenta els plànols i pressupost de l'obra, que seran
aprovats pel ple de l'Ajuntament sis mesos després. Les obres comencen el març
de 1929 i s'inauguren el 15 de setembre d'aquell mateix any.

L'any 1947 s'aprova la construcció de dos habitatges per a mestres, que
s'edificaran a la ctra. de Santa Coloma. Aquests habitatges, acabats l'any
1951, han estat enderrocats i en el seu lloc hi ha la Plaça Ernest Lluch.

En els anys seixanta, amb el creixement demogràfic, l'escola queda petita.
L'any 1962 l'Ajuntament decideix l'ampliació de les escoles i la construcció
d'un nou habitatge per al mestre. L'ampliació la fa l'arquitecte escolar Josep
Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988) l'any 1964, i es concreta amb la
construcció d'un cos de planta baixa, destinada a escolar, i pis, per habitacle
per al mestre. Aquesta ampliació s'inaugura l'abril de 1966.

L'any 1967 el mal estat de la construcció fa necessària la reparació
d'algunes estructures, segons dictament de l'arquitecte provincial Josep
Claret. L'any 1969 es construeix un porxo i s'amplia l'edifici de parvulari, i
el 1970 es construeix una tanca. L'any següent es construeix el menjador
escolar a l'ala oest de l'edifici.

L'any 1981 es rehabilita l'edifici i els alumnes han de ser allotjats en
aules provisionals en diferents llocs del poble. En els anys noranta s'hi fan
noves obres de rehabilitació.

Girona, gràcies al C.O.A.C disposa d’una base de dades en la que podeu
trobar més de 1500 edificis escolars. 

Iniciatives com aquesta s’haurien de poder donar també, a la resta de províncies
catalanes, oi?