ESCOLA IGNASI VENTÓS MIR I LES CASES DELS MESTRES. BADALONA

 Llegia que l’Ignasi de Ventós i Mir (Badalona, 1879- Olot, 1958) cedia una
parcel·la de 1202 m² a la plana d'en Tàpies a l'Ajuntament de Badalona  l’any 
1924, per a la construcció d’un edifici escolar, al que se li va posar
el seu nom  en agraïment.Fotografia.  Sorenike  

L’arquitecte encarregat fou Adolfo Ruiz Casamitjana (Barcelona, 1869 -
1937),  autor també de l’Escola de
Treball, i de l’Escola de Can Canyedó, que 
fins al seu trasllat duia el  nom
de Dolors Anglada i Sarriera (Barcelona, 28 d'octubre de 1892 – Tiana, 12 de
setembre de 1984)

 La primera pedra fou col·locada el
15 d'agost de 1924; l'edifici s'acabà el 5 de desembre de 1926.

L’edifici de les cases del mestres el dissenyava l’arquitecte Josep Fradera
i Botey (Barcelona, 9 d'abril de 1889 - 2 de setembre de 1972) 

Fotografia.  EnricCom a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat. A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat. Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?En la infinita  confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.