Esclavitud

Un relat de: vendaval
Intranquil regirava pensaments en llit aliè sense poder agafar el son post-coital. La culpabilitat el castigava i no trobava el moment per fugir d’aquella casa estranya Aribau avall. Ella, extenuada i amb el cabell cobrint bona part de la seva cara, descansava recolzada sobre el pit d’un Joan cada cop més accelerat. No comprenia el motiu de la seva traïció. Ja duia moltes nits de llençols freds i ja no sabia si aquells records pretèrits d’una vida acompanyada, eren reals o producte d’una imaginació balsàmica. No hi havia, per tant, cap indici que justifiqués la seva culpabilitat. Tenia el judici guanyat, totes les proves reforçaven la seva innocència. Ni l’advocat més hàbil no s’hauria atrevit en conduir l’acusació d’un cas tan evident com aquest. Era home lliure, la seva bragueta estava en venda i per una nit havia aconseguit llogar-la a una nòmada afeccionada als trasllats.

A pesar de les evidències, l’angoixa era persistent i el sentiment de traïció augmentava absurdament dins d’una ment en flames. Amb la mirada clavada en les esquerdes del sostre, recordava totes les nits solitàries gaudint de la seva imaginació. De com donava regna solta a totes les seves manies i parafílies més perverses o de com es convertia en voyeur imaginari cada cop que els veïns feien vibrar les parets de casa amb gemecs sobreactuats.

S’adonà de que era esclau de la seva solitud, que després de tants anys d’autocomplaença, les batzegades pèlviques d’aquella nit eren com un engany a si mateix, un atac de banyes en primera persona.

Desvetllar l’entramat de la seva preocupació no el va tranquil·litzar, ens el contrari. Ell, ateu convençut, s’havia convertit en capellà sense passar ni pel seminari.

S’havia tret la llibertat en favor de la solitud i li turmentava saber que no es podia perdonar la rebel·lió d’aquella matinada.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

vendaval

2 Relats

1 Comentaris

810 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor