Esclat

Un relat de: marta_bcn

Sovint tinc la sensació de que tots dos volem el mateix. Si puguéssim, començariem un nou camí junts, lluny de tot el que ens ha envoltat fins ara. Fugir d'aquí, anar a un lloc on no ens conegui ningú, on puguem ser anònims. Diuen que mai és tard per tornar a començar…
Ja estic farta de tanta repressió. Estic cansada d'haver de fingir cada vegada que el tinc al davant, cansada de fer veure que només l'aprecio, que puc passar sense ell, i que quan no hi és no hi penso; quan, en realitat, no aguanto més de dos dies sense tenir notícies seves, quan, en realitat, li faria un petó en veure'l, quan m'abraçaria a ell amb totes les meves forces i no el deixaria anar mai més…
Sé que tot això no ho podré fer mai, però de vegades m'agrada imaginar com seria la vida al seu costat, encara que després em faci mal.
Moltes vegades m'he dit a mi mateixa que l'he d'oblidar i que he d'aprendre a veure'l només com un amic, però mai me n'he sortit. És molt complicat, ell tampoc fa res per a què això s'acabi d'alguna manera. També és difícil perquè jo no sé què és el que ell sent, encara que si penso en tota la nostra història puc arribar a treure alguna hipòtesi. Espero que m'ho digui algun dia, així, potser també l'hi diria jo i per fi deslliurar-me d'aquest patiment continu.

Comentaris

  • Reflecteixes...[Ofensiu]
    natasha | 21-12-2009

    ... sensacions molt properes, sentir i callar malgrat no saber que en pensa l'altre... no poder passar el temps sense tenir-ne notícies i donar la cara negant sentiments tot perquè els altres no ho vegin...
    Perquè avui veig un mirall en el teu text.
    Una abraçada

  • M'agrada molt el relat...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 27-10-2006 | Valoració: 10

    Un relat suggerent, emotiu, tendre...

    M'ha agradat molt, segueix així ;-)

  • periscopi | 04-10-2006 | Valoració: 8

    Amb aquest curt relat es pot apreciar perfectament tot el que sents. Escriure va bé per poder expressar allò que molts cops no ens atrevim a dir.

    No se si estarà ben escrit o redactat, només sé que m'ha fet posar-me en la teva pell i sentir el mateix que sents (i de pas, recordar-me que jo també he passat pel mateix... i encara no me n'he sortit).

    Que vagi bé!

l´Autor

marta_bcn

4 Relats

7 Comentaris

3825 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Últims relats de l'autor