escenografia d'una cita

Un relat de: Capdelin

El cel és negre
com les camises penjades
de la nit
en un estenedor.

La lluna
passeja nerviosa
pels passadissos
de l'oceà,
amagada rere un núvol
fumant-se una cigarreta.

La meva espatlla aguanta
el silenci.

Els ossos
són només això, ossos,
la carn, carn
i el desig, por.

I jo ...
espero en una habitació
sense parets,
"pringat" de dubtes,
de gemecs,
mirant a tot hora
l'hora d'un rellotge
... implacable.

Comentaris

  • costa esperar[Ofensiu]
    jaumesb | 10-01-2006 | Valoració: 10

    de l'espera se'n pot fer un cel

  • el desig[Ofensiu]
    Lavínia | 10-01-2006 | Valoració: 10

    i l'espera solen ser mal companys, però amb tu, Capdelín, esdevenen pur exercici poètic amb un significat on el lirisme de les imatges evoca un quadre:
    la lluna passeja pels passadissos de l'oceà, amagada rere un núvol encenent una cigarreta

    La cigarrate i l'espera un altre binomi que ben d'hora serà gairebé un impossible de veure i de percebre, potser.

    Un petó

    Lavínia

  • M'encanta...[Ofensiu]
    Adaili | 08-01-2006 | Valoració: 10

    l'estrofa de la lluna, nerviosa i insegura com el jo poètic, acompanyant-lo així en aquesta espera que sembla inacabable...

    Segueix tant sorprenent com sempre!

    Una abraçada,

    Adaili

  • Buidor[Ofensiu]
    kukisu | 08-01-2006

    Penso que has sabut expressar molt bé aquests moments d'inseguretat...
    Aquesta habitación sense parets, i la crueltat del rellotge... crec que vols dir la buidor de tot plegat.
    Moltes gràcies pels teus poemes, Capdelín!, i espero llegir-ne molts més.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4382 Comentaris

1251860 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )