Escenes a prop del mar

Un relat de: Daniel N.

Cercant la tranquil·litat de les aigües calmades els visitants el cap de setmana s'amuntegaven a la vora de la platja per tal de gaudir de les vistes infinites i de la remor de les onades a cau d'orella. Eixancarrats a sobre d'una tovallola de temporada veien caure els fotons de llum a sobre de les seves pells brunes mentre el brunzit del vol d'algun ocell escadusser venia a trencar el silenci ple d'evocacions que planava damunt tota l'escena. Les parelles d'enamorats es petonejaven i acaronaven suaument com si fos la darrera vegada que ho poguessin fer mentre que els observadors casuals passejaven per damunt la sorra llençant llambregades furtives aquí i allà a la recerca dels cossos despullats que s'oferien com verges del renaixement amb els posats més esllanguits que hom pugui imaginar. Els peixos dessota les onades ballaven les seves danses d'amor i copulació a sobre dels ous encara per fecundar que esperaven escatir algun dia els misteris de la fauna marina i dels esculls de coral que creixien a prop dels penya-segats. La felicitat és quelcom que no es pot enxarxar amb altra cosa que no siguin les armes de l'esperit que com elements llancívols es deixen anar d'una banda a l'altre per part dels interlocutors de la vida que amb pinzellades precises descriuen els elements de judici del sincretisme anacrònic que presideix tota escena de platja o de muntanya. El cas es que tots els estiuejants s'assemblen quan exciten els seus cossos amb els colors de la joia i això mateix fa pensar en la quantitat de pobres al món que no poden gaudir d'aquesta mena d'èxtasis miraculosos que es produeixen sovint al llocs més insospitats. La felicitat com a tal és clar que no existeix i que de cap manera no es pot fer accessible a les persones en tota la seva dimensió i, tanmateix, ens trobem a prop moltes vegades per estrany que pugui semblar-nos. En realitat ens fa feliç tot allò que ens fa patir per la sola raó que no ho controlem i per tant podem sortir ni que sigui per un instant de la closca d'autoprotecció en que vivim negats de afalacs i bones maneres que ens concedim a nosaltres mateixos i que neguem tenir en forma de complaences que ens permetem de tenir.
El cas era que a la vora del mar els sentiments més enlairats i les més esclarides proposicions d'esmena semblaven la cosa més natural del món i tothom els tenia i les enunciava com si ho hagués fet de tota la vida i no es quedés circumscrit als instants d'esbargiment propis de les vacances forçades o no. Els sentiments d'ira i rancúnia contra tot plegat tan habituals de les persones a les seves vides quotidianes quedaven bandejades per deixar pas als pensaments nobles i als detalls de concòrdia i avinentesa que feien del conjunt de moments de l'estada a prop de les onades i seguit arrenglerat de felicitats que no es podien descriure sinó tornant-les a viure plenament. El cas era que la nuesa dels cossos, les natges encara blanques per la reclusió forçada de l'hivern, constituïa un veritable cant harmònic en pro de les meravelles de la natura i de la convivència humana. Un cop a l'hotel, quan la nit ja queia a sobre dels caps dels que havien perdut tota la jornada escalfant-se protegits o no, físicament o espiritual de les escomeses dels raigs de sol o dels excessos de bona vida i relaxació, tot eren cares de felicitat on es podia dibuixar amb un traç fi els serrells de la jornada en que havien deixat de banda les extenuacions escaients per als dies de feina però que eren una franca dissonància a les platges daurades del litoral del país. Els assassinats que es produïen sovint a la ciutat, les màfies de prostitució i els delinqüents habituals havien quedat enrera i només quedaven les bones persones que esmerçaven la seva ànima en no fer absolutament res d'utilitat fora de intensificar la seva brunesa i fer-se agradables als altres que ho agraïen amb mirades de complicitat. Només algun malfactor del paradís amb les seves mirades a cua d'ull no irrompia en la felicitat manifesta de les masses arrenglerades als espais minúsculs que es deixaven els uns als altres. Darrera unes roques és rebolcava un parella de gossos que tot just havien travat coneixença i que duien a terme els seus rituals d'aparellament per a gran enjogassament de la canalla que aplegada unes roques més enllà mirava sense comprendre les activitats copulatives de la parella de cans. Un pescador més amunt observava l'indret precís on el fil de niló sortint de la seva canya es perdia fons endins a les fondàries pregones de la mar. Els vaixells i barques ancorades a l'horitzó observaven el litoral amb una estranya melangia que recordava el de les orenetes en els seus viatges migratoris o la voracitat de les gavines encerclant amb avidesa un pesquer que destriava les captures bones de les dolentes que anaven a parar al mar i d'aquí a la boca dels animals que es donaven un bon festí.
Serveixi com exemple de l'ambient que regnava atot arreu l'instant quan la noia digué sense embuts al seu acompanyant que fos ell qui anés al xiringuito a cercar les corresponents begudes o quan el venedor ambulant en la seva versió xampurrada de la llengua autòctona i d'altres d'estrangeres que també coneixia anava anunciant pausadament les mercaderies consumibles refrescants que duia a la nevera de plàstic curulla de glaçons i llaunes de begudes tonificants. També venia productes per a la cura de la pell i la protecció solar que venia a preu doble del de les botigues i farmàcies on es podien igualment trobar. El cas era que els gossos seguien amb les seves activitats gimnàstiques sense que els respectius amos s'haguessin adonat de les seves respectives desaparicions entaforats com estaven dessota dels barrets de palla d'ales amples o dels aclucalls de colors esclatants que els preservaven de la visió de res pertorbador inclòs la resta del planeta. Els insectes malauradament també feien el seu agost xuclant la sang de les bèsties i de les persones que endormiscats no s'adonaven de la presencia dels fiblats volàtils. Certament les estones de esplai i esbargiment eren inacabables bressolats pels oreigs i marinades que massatgejaven tots els membres i parts vitals del cos dels ajupits que agraïen amb els seus semblants placívols i manyacs els acaronaments de les brises que capriciosament anaven mudant la seva direcció.
Els ocells afamats es llançaven amb vols trepidants contra les onades i les escumes del mar per tal de penetrar a la seva superfície i endur-se al bec un dels peixos desprevinguts que hi nedaven per sota. També els gossos s'endinsaven als primers metres de l'aigua i amb les potes empaitaven els animals marins que trobaven i que podien ser crancs, musclos o la varietat de serps d'aigua que hi habitaven i que eren del tot inofensives. La presència d'animals marins no inquietava els banyistes que sabien que no hi havia cap espècie que fos perillosa ni tan sols enutjosa en aquelles riberes i s'introduïen a poc a poc dins de les aigües tèrboles i temperades que els anaven empenyent endavant i endarrera amb cura i serenor. Els banyistes agraïen la temperatura caldosa de l'aigua que més semblava una sopa tot just feta on ells mateixos eren els galets que suraven que no pas una veritable aigua. A més a més la terbolesa generalitzada que hi havia a tots els punts propers a litoral feia que els qui avançaven mar endins no es veiessin els peus de manera que no era infreqüent que s'entrebanquessin amb una pedra o amb un desnivell de la sorra del fons i caiguessin, això sí, amb tota la placidesa a sobre de l'aigua que els rebia amb un xipolleig evocador de les més meravelloses estones de tranquil·litat i gust per viure. Les entrades a mar obert per part d'alguns nedadors experts eren també motiu d'observació per part dels que romanien estalvis i sense riscos al damunt de les roques des d'on es miraven les evolucions d'aquells que anaven i venien contínuament als velers i iots que hi havia aturats una mica més enllà. Realment es tractava d'un exercici fatigant de recórrer la distància entre la costa i els vaixells i estava només destinats als més agosarats dels banyistes. Emperò molts dels que eren benvinguts als vaixells perquè hi tenien coneguts o la barra de presentar-s'hi sense conèixer ningú per la seva jovenesa i gosadia emprenien la travessa per tal de dur a terme el seu particular ritual d'aparellament amb les mosses que el resseguien mentre nedaven fins a les seves destinacions i de tornada. Alguns altres aprofitaven els esculls artificials per a fer immersions a pulmó lliure introduint-se així als misteris de les profunditats, al menys de les primers profunditats que eren les accessibles sense l'ajuda de mitjans de busseig. Les estones de plaer i deixondiment espiritual que provocaven aquestes immersions eren absolutament memorables per als que les practicaven de manera que no perdien l'ocasió de recomanar-ho a tothom que coneixien aconseguint de vegades d'arrossegar els indecisos cap a les seves activitats subaquàtiques.
Els taurons, que n'hi havien a la Mediterrània, es mantenien prou allunyats de la costa com per que mai en segles s'hagués tingut notícia de cap atac. Es sabia que existien doncs els pescadors se'ls trobaven embolicats a les xarxes i els havien d'alliberar tallant les cordes de les mateixes. Aquests pescadors feien una jornada d'allò més dur mentre els banyistes gaudien del seu esbargiment a les platges. Sortien a trenc d'alba dels diferents ports de la zona i s'endinsaven a la mar a la recerca dels bancs de peixos que poder-se endur a les bodegues de les seves petites embarcacions. Algunes de les barques de pesca eren veritablement esquifides i feia l'efecte els dies en que hi havia tamborinada al mar que les onades de la maror se'ls emportarien d'un moment a l'altre cap al fons de la massa d'aigua. Tanmateix això no passava mai doncs els petits navilis estaven ben equilibrats amb els llasts i contrapesos escaients per tal de no perdre mai la verticalitat. I com que acostumaven a anar en
grup, si un dels vaixells de l'estol sotsobrava els altres s'aplegaven de seguida al seu voltant i posaven a esguard els tripulants abans que s'enfonses del tot a les tèrboles aigües temperades. Aquesta mena d'ensurts eren molt infreqüents i se'n parlava força en tornar als ports a les tavernes i també a les platges on alguns dels pescadors que no feinejaven o que havien tornar d'hora per la manca de captures anaven a fer-la petar i a pescar amb la seva canya per pura diversió. Els banyistes es miraven els pescadors de reüll, sense cap mena de recança encara que sobtats per la manca de vestit escaient per a la circumstància i per la deixadesa i brutícia de vegades de les seves robes. Els pescadors no interaccionaven gens amb els turistes. Seguien anant als mateixos llocs de sempre com havien fet els pares, avis, besavis i rebesavis des de la més pregona antigor. El cas era que ara els indrets de reunió dels mariners eren platges concorregudes cosa que els amoïnava una mica.
Al damunt de la sorra els cossos escalfats per les hores i hores de romandre a sota el sol pensaven en els instants de felicitat i fugida de la realitat de que estaven gaudint. En realitat pocs tenien la ment en blanc dels qui hi havia escampats per tots els racons de l'extensió de la sorra, que feia dunes i clotades als llocs més inversemblants. La ment dels que hi havia ajaguts vacil·lava entre una munió de pensaments que anaven recorrent els espais entre les neurones i la capsa òssia del cap a la recerca de l'atenció deguda per part del propietari del cap. Els tempestuosos pensaments contrastaven amb la quietud general de l'ambient vist des de fora. Emperò els caps bullents per la calor es perdien en tota mena de divagacions, de lliurepensaments de baixa intensitat que congriaven l'estat de benestar i plaer que caracteritzava l'estada a la platja. Una noia pensava en com havia fugit de la seva feina temporal que la duia atabalada tots els dies de la setmana, fins i tot el diumenge en que suposadament havia de descansar doncs no era estrany que el seu cap la telefonés per anunciar-li que li havia de fer algun encàrrec especial i com que no tenia cap mena de contracte no tenia altre remei que accedir a les molestes exigències del cap, que per altra banda es mostrava tot sovint amb un escreix de confiança que li feia venir basques. La noia allunyada de les seves obligacions familiars i professionals gaudia com una nena de les seves vacances a les que no pensava fer altra cosa que no fos mandrejar i atipar-se de menjar. A una altra banda de la platja, un home que havia vingut amb tota la família pensava encara en les seves obligacions, si més no en les familiars doncs les laborals les havia deixat enrera. La canalla que duia amb ell consistent en dues noies i un marrec impertinent i entremaliat el duien de corcoll habitualment i més a l'estiu en que la manca de treball i la ganduleria en que queien els feia ser més retorçats en les seves divertides pensades. El pobre home pensava que allà ajagut a la sorra no hi havia res que el pogués inquietar, ni tan sols les criatures que s'estimava molt però que el feien també anar de bòlit. En mig de les xardors sufocants de les hores de després de la migdiada no hi havia res que pogués aturar l'esperit de repòs i redossada quietud de que gaudia. Més enllà una parella de jubilats a l'empar dessota una ombrel·la xerraven l'un amb l'altre distretament mentre els nets jugaven a fer castells de sorra amb els seus cubells i pales de plàstic. La parella no deixava de punxar-se mútuament i de fer-se continus retrets que anaven dirigit a les coses més absurdes i poc enraonades que hom poc imaginar. L'home deia que si la dona es posava massa crema i més encara tenint en compte que es trobaven a sota de l'ombrel·la. La dona contestava que no hi feia res i que hom s'ha de protegir del sol en certes edats en que la sensibilitat de la pell i la propensió a patir cruentes malalties era especialment accentuada. L'home protestava per que hi havia una pedra cantelluda a sobre de la sorra, quan a la platja totes les pedres han de ser polides com una eina del paleolític. Segurament, concloïa, algú l'havia dut allà de mala fe per tal que qui passés caminant per sobre es talles la planta del peu. Això li va venir a peu per a comentar que no es veia pels voltants cap unitat de salvament marítim ni de primers auxilis ni cap socorrista a la seva atalaia. Tanmateix els seus renecs eren del tot infundats doncs hi havia tot això sinó que l'home s'havia enlluernat mirant el sol de cara i sense ulleres fosques i no era capaç de veure uns metres més enllà d'on eren. Superada la falta de visió no va voler rectificar el seu error d'apreciació i la vella li recordar amb certa rebequeria d'infant tot el que no havia vist i hi era als volants.
Totes les persones a la platja gaudien com a reis dels regals de la natura en forma de raigs de sol o de suaus brises o de temperatures xafogoses que feien que les ments s'aconseguissin d'endormiscar una mica tot i seguint amb els seus somnis de vetlla embarbussats i impredibles com l'esdevenir de les onades trencant la seva geometria particular contra els blocs de ciment de les esculleres o les roques naturals a la falda dels penya-segats. Tot era gaudi de les virtuts de la natura concentrades en uns pocs elements significatius com era l'olor de les fulles dels arbustos deixant anar els seus efluvis de Mediterrània a dins de les narius dels estiuejants que agraïen il·limitadament tota aquesta abundor de mitjans d'engabiar dins unes poques sensacions totes les meravelles del món i totes les bones vibracions possibles. L'ambient certament no era gens refinat o tacat per les perversitats de la vida ciutadana en que tot es desvirtua del seu significat natural i les coses es capgiren com rellotges de sorra que marquen sense busques les hores de la misèria espiritual. Tots plegats gaudien d'una senzillesa i una banalitat divina que els transportava a cadascú al món que volia amb les soles eines del sopor i la temperatura esgarriada sense control. De totes maneres els hi esperaven sorpreses als banyistes doncs la tempesta sempre assetjava l'horitzó que semblava que més blau no podia ser encara que tard o d'hora les gotellades amb gruixudes acumulacions d'aigua i els torrents i rieres desbocats els havia de treure d'una revolada de l'estat de plenitud del que gaudien, i això seria al moment en que menys s'ho poguessin imaginar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Daniel N.

375 Relats

86 Comentaris

273934 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
Tinc aquesta mena de bloc

Espero que t'agradin els meus relats. A mi m'agraden, tot i que no sempre.