És un bonic record,

Un relat de: Noia Targarina

És un bonic record


quan celebraven les festes tots junts,
És un bonic record,
quan ens podíem donar un petó cada persona,

Ara amb el coronavirus
ens han prohibit abraçar-nos,
donar-nos un petó,
estar tots junts amb família,
recordo el primer aniversari del meu pare Josep,
va ser un dels millors millors dies de celebració,
també recordo quan vam celebrar el primer aniversari de l’Òscar Júnior,
Va ser un dels millors dies que vam tindre l’Òscar i jo,

Cada dia recordo el meu marit Òscar,
Et trobo molt a faltar cada dia, cada instant
cada moment me’l recorda,
Voldria que tornés a estar amb nosaltres,
cada dia és més dur,
M’agradaria que s’acabés el coronavirus,
fora les mascaretes, fora els gels, i fora viure així,
M'agradaria tornar a la normalitat,
i poder veure a la gent que conec,
als meus familiars i amics, i companys de feina,
des de que estem l’Òscar Junior i jo tots junts,
la relació entre mare i fill ha canviat per millor,
Ara només ens falta que torni l’Òscar amb nosaltres
això és el que espero i desitjo per aquest any que comença!
sort n'hem tingut que hem tingut molta gent al nostre costat
i ens han ajudat a poc a poc a sentir-nos millor,
és un camí difícil quan algú que aprecies i estimes no està al teu costat,
és un camí molt dur i molt difícil de superar,
encara que penso que encara no he superat del tot,
només estaré bé fins que torni l’Òscar amb nosaltres,
la tranquil·litat costa de tenir-la del tot,
fins que la situació s’arregla del tot,
i tots tornem a estar junts i com una família!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: