És evident

Quan de la Terra encara no se’n podia dir així, ni del cel aixà, del no-res en sorgí una patata. A causa de la manca de registres d’aquella època, no s’ha pogut saber mai si era de la varietat mona lisa, kennebec o altra. Segons que sembla, a dins del tubercle dormia una deessa que anava creixent a ritme de ronc. Al cap de vint mil anys, la deessa per fi es despertà. Amb tota la força que havia acumulat després de tal migdiada, va esberlar la patata que li havia de fet de ventre. De l’explosió en sortiren el cel i la Terra, tots dos ben junts i barrejats, i fou tasca seva separar-los. Estira que estiraràs i aguanta que aguantaràs, finalment ho va aconseguir, però a causa de l’esforç esmerçat, la deessa es va trencar en bocinets que van sortir disparats i es van escampar arreu del planeta. La seva carn va esdevenir terra, els seus pèls i cabells, arbustos i arbres, la seva sang, mars, rius i llacs, i les seves puces, éssers humans.

Tot això per dir-vos que l’home prové d’un insecte minúscul que habitava al cap d’una deessa que es va covar en una patata. I llavors us pregunteu per què al món hi ha tanta insignificança, tants deliris de grandesa i tanta gent amb nassos desfavorits. És evident que l’home ve de la patata.