És complicat

Recordo que estava dormint plàcidament quan vaig sentir els braços càlids de la meva mare agafar-me.
- Va filla, t’has d'aixecar per anar a l’escola.
Vaig aixecar-me, vestir-me i vaig baixar a baix a esmorzar. L’àvia em va fer l’esmorzar i me’l va portar a taula amb un somriure, com sempre.
- Adéu bonica, me'n vaig a treballar.
- Adéu papa.
El meu pare treballava molt, i el veia molt poc, però tot i això, me l’estimava molt. Quan vaig haver acabat, vaig pujar al cotxe amb la meva mare i ens vam dirigir cap a l’escola. Recordo que la meva mare em va portar fins a la meva classe i li va dir a la professora que avui em quedaria a ludoteca, que si podia informar a l’encarregat. Sincerament, ho vaig trobar una mica sospitós, però vaig pensar que així tindria més temps per jugar amb els meus amics.
Va passar el dia, ja estava a ludoteca i érem quasi les set de la tarda. Era la única nena que quedava perquè vinguessin a buscar els seus pares i estava molt avorrida. Per fi, va venir la meva mare a buscar-me.
Recordo haver arribat a casa i haver notat les coses rares. La meva mare em donava tot el que volia i la meva àvia em mirava amb pena. Vaig sopar i vaig anar a dormir. Quan em vaig aixecar tenia ganes de jugar, era un dissabte.
- Mama! On esta al papa? Avui volia jugar amb ell, com cada dissabte.
- Filla, avui hauràs de jugar amb l’àvia, el teu pare va marxar ahir de viatge
- I quan tornarà?
- No ho sé.



Ara tinc deu anys, això em va passar als quatre. Voleu saber quants anys va estar el meu pare de “viatge”? Quatre. Vaig estar fins els vuit anys esperant al meu pare dia si i dia també a la porta, però mai apareixia, i quan em trucava per saber com estava, el que jo li deia era que volia que tornés, però ell em responia amb un “és complicat”.
Sí, vaig estar quatre anys pensant que el meu pare estava de veritat de viatge, però no era així. Els meus pares s’havien divorciat. Quan vaig adonar-me del que passava, recordo que vaig anar a l’habitació on dormíem i vaig posar-me on normalment havia dormit el meu pare.
Perquè divorciar-se quatre anys desprès de tenir una filla? Si no volien estar junts podrien no haver-me tingut, perquè ara estic patint. La meva vida s’havia tornat fosca, trobava a faltar al meu pare cada dia, el veia un cop al mes, o cada dos. Sempre havia sigut una nena mimada pel seu pare, és molt difícil viure sense ell.