Era real o no la història?

La porta es va entreobrir,
vaig veure la meva millor amiga Josefina
a fora i em va somriure,
de sobte van trucar a la porta,
va arribar la cartera
el seu nom era molt conegut per mi,
perquè cada dia venia la mateixa,
i és deia Marta.
Cada dia passava pel zoo i veia els elefants,
la seva companyia era especial,
els pensaments volaven per la meva imaginació,
i com si vingués a compte me’n vaig adonar
estava a la banyera i res havia sigut real,
la paret blanca i l’aigua calenta,
m’havia fet veure aquella història,
i amb la pressa de que només tenia una estona,
per estar sola,
havia pensat allò,
la història no s’havia escampat,
no era gamarús
i m’havia fet sentir per un moment feliç
gens malament
tan feliç com era possible.
Ara em tocava corre i anar amunt i avall,
perquè era un fet irreal
super descomunal
em vaig quedar bocabadat,
només jo estava content
havia reobert la meva felicitat,
havia sigut molt agut,
tant de bo fos sempre així la realitat!
tant de bo fos sempre així!