Equació d'eternitat

Despertes. Escoltes la veu del temps, res, poc, molt,
descobreixes que la incompletud humana creix el silenci.

La galeria de sons reprimeix la fúria congelada dels teus
pensaments, observes amb sigil l'escala que porta al forat
negre.

Una presencia com una llum sombrejada, desperta la senzillesa del vent humit de núvols de paraules. Oblit de moviment, mans de voluntat, mans de llibertat,
cobreixen el cargol d'aigua de la humanitat.

Totes les nits plous, nades, et submergeixes en el sender de la imatge, camines, nades,
busques el laberint de les paraules. Camines, nades, dorms.
L'andrògin perpetu enramat, llibera el no-dirigit pensament del ritme paraninfeat.

Caiguda, vol, sumissió i elecció, jutjar sense haver acusat,
plorar sense haver somniat. Camines, dorms, despertes.
Follia, excessives llàgrimes serpejades de perles d'aigua
perfumades, conseqüència de la vida inacabada.

Arriba el profund i general silenci. Dorms.