Epigrama nadalenc( relat hiperbreu)

Un relat de: salvatore vinyatti

Què com van les coses Judith ?
_ Vols dir les festes, oi Joan?
_ Si, es clar! estem en temps de Nadal i totes les festes van juntes.
_ Doncs, que t'he de dir... va com cada any, menjant molt. com si no haguéssim menjat mai la típica escudella i sembla que cuinem per a tot el barri, i bevent cava, com si s'haguessin d'acabar les caves de Sant Sadurní de Noia i després... menjant torrons amb tota la família, inclòs la iaia que no té dents s'ha menjat ben triturat un torro d'Alacant que el net li ha picat amb un martell.
_ I, després a l'emdemà... bé, ja ho saps, com a cada casa. Apa! a tornar-hi, que no ha estat res, a acabar-se les sobres que tampoc s'acaben mai.
_ Sort hem tingut que no hem hagut d'anar a parar a urgències, ni hem hagut d'anar a cap funeral de la família, tot i que en tenim de ben fotuts!
_ Per això, dic que ha anat com cada any, sense contratemps i seguint el costum de sempre, família, menjar, beure, fer la sobretaula i la becaina... això sí que fa gràcia, es com tenir un concert de roncs amb diferents registres d'instruments, ja que, hi ha nassos petits i de més grans, que acompanyats de bufades i sorolls de llavis semblen l'estació de tren de Vilanova i la Geltrú, que amb els havans semblen màquines de tren de fum.
_ I, després, quan et quedes sol... després que s'han anat els convidats penses en tota aquella gent que no te res... ni per menjar! I, tu, amb la panxa ben plena, que t'has hagut de descordar tres forats el cinturó! o treure't la faixa!
_I, quan ho dic als meus, em diuen que així és el món, que no hi podem fer res, que els ha tocat viure això i nosaltres vivim un altre moment.
_I després em miren i em diuen que l'any vinent ja farem millor les coses.
_ Es clar que si Joan, que les farem millor, al menys així ho espero, perquè em fa vergonya posar una taula farcida de tantes viandes com si fòssim a l'edat mitjana, mentre penso en els que no menjaran res i dormiran al ras.
_El que cal Judith es que no vinguin a buscar a casa a ningú en cotxe en aquestes festes després de menjar tant i el portin a pair el descans etern.

_ M'has fet gràcia amb això de pair el descans etern.
_ Bé, me'n vaig que faig tard, que tinguis bones festes... m'ha agradat veure't així et desitjo també bones festes.. et deixo, que he d'acabar d'anar de comprar cava francès, que vénen a casa els futurs sogres de la nena.
_ Ves, córrer Judith no facis tard... si tens temps... dóna una almoina a algun pidolaire.
_ Sí, tens raó ho faré. De fet hem de pensar també en ells una mica.

Comentaris

  • any nou[Ofensiu]
    ninou | 17-07-2005

    Ninou significa any nou, però veig cada any que tot és vell, els pidolaires, la pobresa i la gent indiferent davant els desvalguts. ès un clàssic.

  • renoi[Ofensiu]
    gandi | 15-07-2005 | Valoració: 10

    descobrir que és un epigrama... m'has fet agafar l'enciclopedia però ha valgut la pena decobrir gaudir-lo, també m'ha fet gracia perquè es senzill i valent.

  • Salutacions[Ofensiu]
    marc (joan petit) | 18-02-2005

    Salvatore: ets de les poques persones que han llegit i comentat algun escrit meu. Et torno, doncs, el comentari.

    M'has descrit parts d'una conversa que,de ben segur, he tingut. És suau i pausada, però sense aturador. Va del nadal, i m'acabes de fer descobrir que alguna cosa del nadal, quan la veus descontextualitzada, ratlla el ridícul. Aquells àpats, converses eternes, llums i cançonetes només es poden aguantar durant un cert temps.

    Fins aviat,

  • Salvatore!![Ofensiu]
    Queca | 09-01-2005

    Estimat salvatore!! Quant de temps des d'aquell Queca no ploris! Encara el tinc molt present amic, moltes gràcies.
    Ara feia temps que no rondava per aquí, ficant el nas als relats i deleitant-me amb el vostre talent!!
    M'ha agradat molt aquest relat hiperbreu, perquè amb poques paraules ho dius gairebé tot. Com tots, o tan sols alguns, pensem en aquesta pobre gent que no té ni per a menjar, però tan sols fem això, pensar i prou, i pensant no és que els ajudem gaire, en fi.
    M'agrada perquè els protagonistes són ben reals, oh! quin greu ens sap que hi hagui gent que pateix gana... bé, m'en vaig que faig tard i he d'anar a comprar cava francès...
    Hauriem de fer més, però això suposaria haver d'aixecar-nos del sofà, i resulta més còmode pensar-hi, que pensar no cansa.
    No deixis mai d'escriure!!
    Una abraçada ben forta i molts petons!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de salvatore vinyatti

salvatore vinyatti

227 Relats

337 Comentaris

355268 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Graduat en Arts Aplicades, decorador i dissenyador de mobles,actualment administratiu. Tinc interessos artístics, literaris i socials. Editor de butlletins de varies associacions veïnals, i de dones ( A.Veïns) Animador sociocultural i dirigent veïnal. Tinc interessos poetics i organitzo el Premi Grau Miró de relats hiperbreus a través de la A.Veïns del meu barri. Els meus poemes expressen temes d'amor,defensa de les dones i infància, temes socials, contra la guerra i també relats i poemes erotics.
( tanka/hayku/poema triangular/ etc. La literatura és el meu últim estadi artistic el qual desitjo poder i assolir-lo amb satisfaccions i amb més coneixements culturals per al gaudi de la meva vida personal i artistica.