Enyor de tu i aquell ahir.

Només em queden quatre paraules,
quatre notes i
" l' enyor d'ella que és lluny
i tampoc no l'oblides"

És tansols ara, des de l'enyor
que et sento més i més a prop
i que visc per recordar-te.
Tansols és ara des del record
que et parlo a cau d'orella com
mai abans hauria gosat.
Et confeso inescrutables secrets
de temps d'abans mentre
et pregunto per què vas marxar.
No em saps donar resposta ni
tampoc jo pretenc creure't quan
maldestrament em menteixes
dient que ho havies de fer i prou.
Però callem totes dues i fem
ulls clucs al que la vida ens ofren.
Per uns instants, només uns moments
pretenem viure amb la ment
immersa en blancs impenetrables
Que amaguen el sentit de tot,
del perquè som i no som realment
imòbils éssers a recer del destí.