Entro

Un relat de: Marc Freixas

Entro descanso surto me'n vaig.

Entro,
descanso,
surto,
me'n vaig.

Sóc dins del món parlo amb Neil Young em trec el barret me'l poso resisteixo me'l torno a treure... respiro.

Sóc dins del món,
parlo amb Neil Young,
em trec el barret,
me'l poso,
resisteixo,
me'l torno a treure...

respiro.

Canto amb el Llach astres al cap canto amb l'Ovidi record d'infantesa.

Canto amb el Llach,
astres al cap,
canto amb l'Ovidi,
record d'infantesa.

I canto i recito els estels de tela,
les barricades de paper,
la paraula,
el vers i la veu de Feliu Ventura.

Canso al pp,
no crec la política...

però accepto la cup,
l'ajuda el poema.

Les marionetes enfilen discursos que no porten enlloc,
i són els artistes qui a través del consell ens mantenen ben vius.

Canta,
parla,
recita i escolta... i participa amb nosaltres.

No podran res,
ho deia l'Estellés,
ara és l'hora de cavar,
això t'ho dic jo.

Torna a respirar,
agafa aire,
i omple els pulmons de vida plena,
de vida lliure, neta i sana.

Camina, no paris el teu rostre,
continua el teu desig d'anar llegint.

Crema aquelles espurnes,
que encara són enceses d'aquell foc violent...

i continua, camina,
la nostra direcció segueix avançant,
segueix disfrutant,
no t'aturis ara.

No podran res,
és l'hora de cavar,
crema les espurnes,
segueix avançant novament, poèticament.

I si no us fa res...

entro.

Comentaris

  • entro...[Ofensiu]
    Capdelin | 18-05-2005

    i cavo i excavo móns amagats en llavors... perdudes? Sota la capa de calabruix i neu, el bosc adorm sa potència vital, preparant brins i branques i pinyes i castanyes i fagedes d'en Jordà...
    Els mots no són del poder, estan en mans de poetes i cantants, tenen els seus ulls i ells els hi donen mirada, direcció, intenció, color i vida...
    entro... en els teus versos, llegeixo, bec, menjo, m'alimento, creixo i em moro dins ells vivint eternament com la teva poesia fresca, salvatge, crua, lliure, independent de mesura i textura... qui ens mana ser correctes a no sé què, a no sé qui...?
    la poesia és bellesa... s'ha d'assemblar a algú? cada poema és un part i un nou ésser vestit de versos dóna cara a la llum de la ment...
    m'has deixat atrapat en la cara dura del poema que es defensa sol, no necessita lloances ni armes... és el poder de la paraula!!!
    una abraçada company i amic... primitius habitants d'oliveres i ametllers, de rius de sang i senyeres de cirerers... !!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820086 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.