Entre l'ofec, la suor i la pinassa

Però no et sento l'alè...
i l'invento vora la lluna prima.
amb una mà en la teva sina i l'altre
palpant-te sense fré.

Temto com a fàcil viatge cercar-te
pel que em dibuixen els llavis
i pel gemec i els olors savis.

Quin vespre més fosc acompanya la calor traïdora.
Ran del camí florit ja no fosqueja.
T'he pres la mà, la teva mà m'ha pres
i conduint-nos ens hem robat l'amor
entre l'ofec, la suor i la pinassa.