Entre Eros i Tànatos: Àvia-Sempre

Un relat de: Quim# Saltificat

Iris d´aigües tranquil·les, color d´oblit
Blau i verd trencant-se en silenci, reposant les hores
Paraula de pedra picada per un Sísif amable
En sòbria columna estriada,
fermes mans modelen capitells aliens
Llum vestida de grisor passeja pel desert dels dies
teixint mestratges anònims
Dona d´altre temps, iris d´aigües tranquil·les,
color d´oblit

Comentaris

  • UN HOMENATGE?[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 06-05-2007 | Valoració: 8

    UN RELAT NO GAIRE ENTENEDOR, PERO ES UN HOMENATGE A LA TEVA ÀVIA? A LES ÀVIES DE TOT EL MON? BONIC SI QUE HO ES, DIUS COSES MADURES I DEDICADES A UNA PERSONA ESTIMADA I BENERADA. HO VEIG COM SI AMB POQUES PARAULES VOLESSIS HOMENATJAR A LA TEVA ESTIMADA VELLETA.

  • buff!![Ofensiu]
    Lady_shalott | 25-09-2006 | Valoració: 9

    tens un estil diferent, és com si haguessis volgut comprimir un màxim de bellesa en un sol vers, cada un està carregat d'aquest encant mòrbid, dens i excessiu, però rutilant i màgic.
    Pot ser trobo a faltar alguna connexió entre línia i línia però l'entramat final és de debò, meravellós.
    Sobretot aquestes imatges de colors, la llum domina i impera en les paraules amb una força potent, com un quadre...

    et seguiré llegint,
    Lady Shalott