Ensenyem com...

Que el que escribim amb sinceritat es una prolongació de l'ànima, si realment desitges aquest ensenyament o ajut, t'ens algú molt prop que pot donar-ho tot sense demanar res a canvi, sols has d'insinuar-li, et desitjo molta felicitat.

es la roda de la vida
o com un pendol,
o un rellotge,
que inexorables desgranen el temps :
amb estones amargues ,
i estones màgiques ;
tot recomença de nou
si es pot, amb l' experiència adquirida,
el nostre cor, deleros d'estimar,
es torna a il.lusionar,
i torna a somriure
i torna a cantar...

nomes cal ... temps

Avet_blau

Ensenya'm a estimar...
És bo adonar-se que es necessita ajuda, i és molt bonica aquest manera de demanar-la.

Només dintre teu és on hi ha la força per estim ar i creure de nou. Asseu-te davant del mar o de la muntanya i escolta el seu diàleg. No siguis presonera de res ni de ningú. Viu. La vida t'està esperant...

salut!

poques paraules i ben posades... és com ha de ser la poesia, ho fas molt bé.

jo no soc mestre de res, pero et demano que cuan trobis la persona que et mostri el cami, li diguis tambe de mi.