ens estimem

Quina imatge més plàcida!

"la teva paor
s'agafa a mi
per fugir de tu"

que generós, intens, enamorat...

preciós!!

t´he estat llegint i la teva poesia m´ha captivat. Gran troballa.

"...
La lluna vetlla
els nostres somnis

i ens desperta
en veu baixa

quan dóna pas
al sol."

Gràcies per les teves explicacions. Ara ho entenc perfectament. Bellíssim!

I gràcies a tu per seguir-me tan de prop, també.

Una abraçada.

m'encanta... l'amor... juu... pq no m'estimen? :( aiix.. tinc ganes ja de sentir-me envoltada d'aquest aroma, d'aquest aire conatminat d'amor...

aiix... mira que són situacions maques, eeh? =)

molts petonssss!!!!

L'amor i la seva màgia, que fa dels seus instants ulls clars d'innocència alegra.

Gemm@

després d'un petit parèntesi, tornes a cavalcar amb versos suaus d'amor i d'intimitat... i amb pinzells de seda ens dibuixes un món millor.
Una abraçada!