engegant motors

Ni una més.-va dir mentre apagava l'ordinador amb ràbia continguda- Ni una llàgrima més.
La troballa a aquell racó de la xarxa li va semblar un punyal per l'esquena i ara es concentrava en recuperar aquell somriure que havia dut tot el dia als llavis, a voltes irònic, a voltes divertit, en alguns instants tenyit d'un fons trist.
Pensava que havia arribat en un mal moment, però ara n'estava segura que no era això, havia arribat a un mal port i calia girar cua i fer-se a la mar de nou. L'àncora ja estava hissada i els motors en marxa.
-Ets idiota- es repetia un cop rere l'altre- com pots ensopegar sempre amb la mateixa pedra?
Frases de cançons li ballaven pel cap, com si es tractés de la Festa Major, barrejant-se, mostrant-se i amagant-se, fent fora a aquelles que no eren prou encertades, i ella s'hi repenjava com si d'unes crosses es tractés. I'm walking away from the troubles in my life... / She ain't worth half of me it's true, that I'm telling you. Now I'm strong enough to live without you... / S'acabarà la nit algun dia i no tindré, no mai, no tindré mala sang... / I don't want to cry a tear for you, so forgive if I do... / He matado tu amor con el hueso de jamon y el cuchillo de cocina...
Pensar en la música sempre l'havia apaivegat, potser perque rere el seu rostre innocent i rialler ella també hi portava amagada una fera.
Un cop allunyats els núvols que l'ofuscaven una imatge màgica li vingué al cap, la dels seus amics, que estant lluny o a prop sempre havien sabut ajudar-la i fer-la sentir com ell ho hauria d'haver fet si tot hagués estat real.
Pensar en ells li donà forces. Agafà paper i llapis i contraatacà. La primera frase sortí sola: "-Ni una més."

"QUALSEVOL SEMBLANÇA AMB LA REALITAT ES PURA COINCIDÈNCIA"