Endinsem-nos en la passió eterna

Un relat de: korius

He intentat crear tot tipus de relats. Alguns dramàtics, altres amb finals feliços, o també de tristos… però el meu cap, la meva ment i la meva imaginació no m'han donat gens d'inspiració.

Suposo que serà perquè sempre estic pensant en el mateix. És que no hi ha cap pensament en el que ell no estigui nombrat!

O serà perquè només penso en aquella nit, a la seva cambra, on junts i nus ens besàvem, i on deixaria de ser una noia per a convertir-me en dona.
En aquella habitació blanca que contrastava amb el vermell dels nostres cossos, on en cada lloc que em tocaves quedava marcat per a sempre.
En aquell llit en el que la nostra diferència disminuia i cada carícia que em feia era encara més il.legal que l'anterior.
Damunt d'ell, on recordava que havia una persona a qui jo importava. I sabia que l'amor de la meva vida estava amb mi.
Allà, en els seus braços, on vaig descobrir que és sent al estar enganxat a algú i no poder separar-se mai. On vaig descobrir que no existeix cap lloc per a desintoxicar-me d'ell, de la meva droga particular.
Sobretot quan m'acariciava, que demostrava no tenir por ni de la llei ni dels meus pares.
També quan li tocava el cor, que notava que les seves pulsacions eren iguals o més ràpides que les meves.
Sempre em preguntava si em trobava bé i si jo volia fer-ho. Es preocupava molt per mi, i l'únic que volia és que jo estiguès cómoda.
I quan em mirava amb aquells ulls blaus, la nostra edad mitjana era de 23,5 anys.
Allà, en els seus braços, on junts réiem i féiem plans futurs. On em va prometre que deixaria de fumar només per mi.
Damunt d'ell, on li contava els típics problemas d'una adolescent, que ell intentava solucionar amb rialles que restaven la poca importancia que tenien.
En aquell llit, on tornàrem a fer l'amor. Mai ens cansàvem! On cada petó m'enamorava encara més que l'anterior.
En aquella habitació blanca que s'omplia de promeses i de records. On la nostra ànima sempre romandria.
A la seva cambra, on una dona de 16 anys es vestia baix l'atenta mirada del seu amant, assegut al llit.

On vas dir-me que m'esperaries tot el temps que fes falta. On vares dir-me que m'estimaves.

Comentaris

  • passió...[Ofensiu]
    annah | 30-01-2010 | Valoració: 10

    tendresa... i molt d'amor!
    Tot deixa de tenir importància davant de l'amor... fins l'edat i les preocupacions semblen més petites

    Felicitats! M'ha encantat el relat!!!

    M'ha agradat molt la idea d'escriure la continuació del meu relat "perquè l'amor no pot competir amb l'edat" Hi pensaré. Gràcies!


    Una abraçada!

    Anna