Encorat en la penombra

l'aigua llisca entre les mans
el verí s'encamina vers el cim
del cervell podrint-se en un instant
amant captiu d'allò que et matarà

(Forjat en la por cremaràs soldant-te en la penombra..).
amb el pitjor del teu cor que et sagna pel teu cap

Sents altiu la fressa entre les neurones?
sents els llamps i trons
pels trams i contorns del teu jo

ancorat en mil mentides
mires lluny en l'horitzó on et penses
que albires la solució....

Tens la por entre idees
tens idees nascudes de la por

l'aigua llisca entre les mans
el verí s'encamina pel cervell
el cim emboirat de la teva anima
reposa en el xiscle de l'infant