Enamorat d'una ombra

Un relat de: Josep Bonnín Segura

Reiute'n de les pardalades que et vaig contar l'altre dia. Tenia el dia tarambana i volia deixar les coses transcendents en el portal d'aquella cafeteria on ens vàrem veure.
Ara mateix les coses han canviat. I molt que han canviat. Tu, no tinc ni la més remota idea on deus ser en aquestes hores. Tal volta quan et vaig venir a acomiadar al vaixell que et portaria a la teva illa, mai pensava que et notes tant a faltar.
Jo segueix essent un gran desastre. Tan gran que vaig posar els pantalons per rentar i en ells hi havia el paperet on m'havies apuntat el nombre del telèfon i el teu nom. D'ell si que me'n record, Carme. Del nombre de telèfon no, va sortir un paperet ben arrugat quan vaig recercar dins de les butxaques del pantaló vaquer.
He decidit, que si al manco no et puc localitzar, ja que no sé ni per on començar, escriure una carta al vent. Una carta com les paraules que ens arribarem a dir davant de la mar, quan pensàvem que les onades podien transportar missatges.
Quan jugàvem amb els granets de sorra tot emprant-los per mesurar un temps que se'ns escapava dels dits.
Ningú no tornaria mai més a ser el mateix. Ni tu, retornant a la teva tasca i a la rutina. Ni jo que havia descobert per primera vegada una sensació estranya i indescriptible. Estar enamorat.
En aquestes dues paraules hi cabien milers d'universos, de sensacions, de maneres diferents d'alenar i de veure tot el que t'envoltava. Semblava que tot havia pres una llum pròpia. Ni els colors eren iguals que abans.
Ara, després del pacte que segellarem amb un bes suau i profund, jo estic desesperat.
Si, ens prometérem que no ens cercaríem. Que deixaríem la màgia que havia existit, perquè no és pogués rompre i malmenar. Que seria un secret.
Ai Carme, si aquest secret em sembla que tothom el veu en els meus ulls quan em miren. De sobte em sembla que soc transparent al pensament dels altres.
I tu m'ho demanares. Si i és clar que jo et vaig donar la promesa de què així seria. En part t'enganava i m'enganava a mi. Sempre hi hauria el teu nombre de telèfon. La porta no estava ben closa. Hi havia una retxillera per on poder fer l'aguaitadis.
Anar a cercar el teu nombre de telèfon i trobar el paperet arrugat va tancar totes les portes.
De sobte la mar em va engolir i el cel que havia admirat amb tu s'ompli de niguls negres de tempesta.
I ara, si Carme i ara, cap on vaig? . Si, les casualitats, la presentació del llibre conjunt d'uns escriptors de relats. La signatura dels llibres i la presentació, i jo, que hi havia anat ja que per sort o per desgràcia, encara havia tingut la gosadia d'enviar un relat, un títol a aquella editorial.
Cap on vaig Carme?. Unicament em cab un consol. Seguir escrivint. Seguir traient del més endins de mi unes paraules que m'ajudin a cicatritzar aquesta ferida. Que posin temps dins l'oblit.
Sé ben cert, de què si es tornàssin a repetir aquelles casualitats, -que a cops no m'ho semblen tant- que porta l'atzar, i llegissis aquesta carta, encara que no anés signada per mi, sabries a ulls clucs, a qui va adreçada. Malgrat, jugant una mica a fer d'escriptor, he canviat el teu nom.
Si arribessis a llegir-la, sé més acurada que jo. Posa-la a un lloc més segur d'on jo vaig guardar el paperet amb el teu nombre de telèfon. Aquesta carta, malgrat possiblement jo no ho sàpiga mai, es convertirà en un pont de paraules que travessaran el maleït univers de les absències. M'ajudarà a seguir vivint, amb l'esperança un tel difusa, de què t'ha arribat.

Comentaris

  • La memòria i la suggestió...[Ofensiu]
    Lilith | 27-12-2006

    m’han jugat una mala passada, es deia Mercedes, no Carmen.

  • Casualitat?[Ofensiu]
    Lilith | 25-12-2006

    Fa uns quants anys vaig conèixer a una dona en un autobús d’Eivissa, es deia Carmen i un dels dos cognoms portava el “de...”, era de Madrid, vàrem compartir poques hores però no l’he oblidat més molt l’he enyorat, no li vaig voler donar el meu telf. perquè en aquell moment jo vivia amb els meus pares, vaig apuntar-me el seu en l’escanyolit tiquet del bus, i vet-ho aquí que el vaig perdre... la meva història s’assembla tant a la teva que m’he quedat uns segons immòbil a la cadira...

l´Autor

Foto de perfil de Josep Bonnín Segura

Josep Bonnín Segura

407 Relats

921 Comentaris

537795 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Vaig néixer a Ciutat de Mallorca l'onze d'agost del 1952.
He escrit des del catorze anys.
Sóc un aprenent de poeta.

Col.labor a les revistes: "Furn-All-Lugg" i a "Espais...de res a poc", on s'ha publicat per fases el meu recull: "Cançó de l'home de les mans arrugades i altres poemes de llum" i just ara s'està publicant per fases el meu recull "Esbart de boires"

M'han publicat (abril 2007) el meu primer recull de poemes amb el nom de "Cadències quotidianes" Edit.Can Sifre-Col·lecció L'Argentera

Maig 2009 editorial Can Sifre-col·lecció L'Argentera-prosa, m'ha publicat el llibre de relats breus: "Sota la meva mirada"

He participat en dos llibres conjunts: "10x10 microrelats" Edicions de la Quadriga S.L. i a "Erotisme som tu i jo" editat conjuntament relatsencatala.cat/emboscall.

Febrer de 2008- es muntà una performance amb la seva professora de flauta travessera Ana Belen Sánchez , titulat "La flauta i la poesia", on es conjuntaren poemes , prosa poètica i música. Es feu a l'església de l'Hospital de Sóller.


r El projecte del llibre-homenatge a Miquel Martí i Pol està maquetat, tan sols pendent de correcció i impremta. Gràcies al 25 poetes i poetesses que han enviat els seus poemes. l'editor és en Toni Cardona, Editorial Can Sifre. El seu títol serà: "Flaires d'enyor". En memòria de Miquel Martí i Pol, un poeta del poble"

Novembre de 2010 he participat en el llibre "Garbuix de contes" editat per l'Associació de Relataires en Català i l'editorial Meteora; amb el conte: "Glasonia, Història d'una volva de neu" i molt orgullós d'haver pogut compartir el llibre amb diversos autors i autores als que tinc molta estimació.

Octubre 2011 Col.laboració en el llibre de diversos autors de poesia social i de denuncia "Tensant el Vers" publicat per Meteora amb la col.laboració de l'Associació de relataires en català. El meu poema és "El prodigi del poeta"

He participat en el projecte del meu amic-poeta Marc Freixas, el seu recull de poemes s'ha publicat amb el títol "El llarg camí d'escriure" .He tengut l'honor d'escriure l'epíleg i l'amic comú Vicenç Ambrós el pròleg. Des d'aquí vull felicitar a Marc, perquè ha aconseguit acomplir el seu/ un poc meu també/ somni.

Octubre 2012 particip al llibre conjunt "Llibertat" Associació de relataires en català, editat per Meteora, amb el poemes "Esclau silenci" i "Cadenes"
Desembre 2012 al recull de contes "Les estrelles" amb el conte "Starkia i la desaparició de les estrelles"

Estim la paraula, i escric perquè el món recuperi la sensibilitat perduda, retorni a la fantasia , i visqui d'una manera més lúdica la vida.Ja hi ha prou crueltat repartida.

Sóc terapeuta energètic. I treballo l'aromateràpia i el massatge. També la gemoteràpia i flors de Bach. Havent incorporat una teràpia energètica: Sanació reconnectiva
Fa 3 anys he fet la mestria de Reiki, mètode USUI.
M'encanta quasi tota la música , toc la flauta travessera.Admir a Miquel Martí i Pol
M'encanta el seu vers "Tot és possible, tot està per fer"

"És injust que el qui porta l'eterna cançó ho faci en veu baixa" diu un vers meu.


Photobucket - Video and Image Hosting
Salvem de l'esfalt l'origen del Vol¡

Si voleu contactar amb mi, el meu e-mail: jkeops@hotmail.com

El meu bloc: Poemes de'n Josep

El meu darrer bloc creat: "Jo et portaré la llum"
Jo et portaré la llum

R en Cadena

"Helena em va encadenar i jo he passat la cadena a Camps de tristor i a Itaca"

(descobreix què és "R en Cadena")

AQUEST RELATAIRE
AGRAEIX COMENTARIS SINCERS, CRÍTICS I CONSTRUCTIUS. TOTES LES OBSERVACIONS SERAN BENVINGUDES, SÓC AQUÍ PER APRENDRE I MILLORAR! GRÀCIES!