Enamorament:)

Un relat de: Jessicaa
A vegades passa que t'enamores de cop sense adonar-te'n i de la persona que menys pensaries. Quan t'enamores passa el següent: quan veus aquella persona especial sents papallones a la panxa, no et surten les paraules, el cor et batega fort, el temps passa ràpid i quan et mira o et somriu o t'abraça o et fa un petó sents una alegria per dins!

Un cas d'enamorament fortuït va ser el de la Maria vers l'Albert i l'Albert vers la Maria. Tot va començar quan es van conèixer en una festa d'aniversari d'un amic. Quan l'Albert va arribar, la Maria se'l va quedar mirant. L'Albert també a ella. Les seves mirades es van creuar. Després d'una bona estona uns amics seus els van presentar. I aquell dia va començar una amistat sense saber que s'acabarien enamorant. Van estar junts en aquella festa: ballant, parlant, no faltaven mirades, somriures, abraçades, petons...

Des d'aquell dia es van anar agafant confiança, afecte, etc. Van anar quedant i coincidint en festes i sense veure-ho a venir la Maria s'anava enamorant a poc a poc, sense remei. L'Albert també sentia una atracció per ella en certs moments que no entenia. Al cap i a la fi tots dos tenien por d'expressar els seus sentiments i dir-se cara a cara el que sentien. I no sabien perquè.

Un dia, abans de tornar a quedar per trobar-se, tant la Maria com l'Albert van decidir trobar-se cadascú amb els seu millor amic respectivament: ella amb la Rosa i ell amb en Joan.

La Maria va explicar a la Rosa que no sabia què li estava passant amb l'Albert, que creia que s'estava enamorant a poc a poc. La Rosa li va dir:

-No t'estàs enamorant, ja estàs enamorada!!

Saps què et dic? Que es nota que el sentiment és mutu: que li agrades molt a ell i ell t'agrada molt a tu: només al fixar-se en les mirades, el tacte, la forma que us comporteu…

Digues-li abans que el tren marxi o te’n penediràs!

La Maria va fer cas a la Rosa i va anar arreglar-se perquè li quedava poc temps per trobar-se amb l'Albert.

L'Albert,abans de quedar amb la Maria, també havia quedat amb el seu amic Joan per demanar-li un consell també: només explicant-li el que li passava amb la Maria que no entenia res. En Joan li va contestar :

-Corre, ràpid! Ves a buscar-la!

L'Albert va anar ràpidament a buscar la Maria. Ella, com de costum, va arribar tard. L'Albert, nerviós. La Maria, també. Quan van arribar al parc, van anar a
seure a un banc i van començar a dir el que sentien. Una vegada es van desempellegar de la por, van acabar fent-se un petó, llarg i tendre.

Aquestes històries et fan adonar que sovint t'enamores de la persona que menys esperaves i que no has de tenir por d’expressar els teus sentiments, que t'has d'arriscar perquè com diu la dita: “ QUI NO S’ARRISCA, NO PISCA!”.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Jessicaa

2 Relats

1 Comentaris

1612 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor