En Pau mai no tasta

En Pau mai no tasta... només pasta !


A cal Mensa avui celebren tres aniversaris: en Pau fa trenta anys, en fa cinc que van obrir la pastisseria i tres que es va casar amb la Mariona. Tres esdeveniments coincidents un mateix dia, 24 de març festivitat de Sant Simó, Sant Agapit i Santa Caterina de Suècia. També un 24 de març d'ara fa dos anys al Pau li van diagnosticar una diabetis complicada, però això no ho vol celebrar perquè d'ençà que pateix aquest problema ja no ha pogut tastar cap més pastís, ni galeta, ni gelat dels que elabora diàriament. Encara té sort que les receptes que va aprendre a l'Escola d'Hoteleria són tan afinades que seguint-les al peu de la lletra no li cal tastar res per saber que tot està al punt.
Tot i així, fa uns mesos que va tenir una ratxa de queixes sobre la dolçor del pa de pessic, el punt de cocció dels xuixos i la textura i dolçor dels gelats. En Pau es va alarmar i va haver de comprovar novament les proporcions de les receptes.
Tot estava correcte, semblava més una cosa de gustos personals d'una colla de tiquis-miquis que cap altra cosa. Per estar-ne més segur demanà a la seva dona que tastés tot el que sortia d'aquell obrador durant un mes. El resultat confirmà la teoria d'en Pau de que tot ho feia bé. Però l'experiment deixà la seva ja ufanosa companya amb dues talles més de pantalons i deu quilos sobrevinguts. No cal dir que suspengué immediatament l'experiment alhora que encarregava un rètol que, encara avui, un any després, penja vora la caixa amb aquest text:
Si teniu alguna queixa, disculpeu-nos.
Penseu que el Pau res no tasta,
el Pau només pasta!
Hi hagué un temps que en Pau pastava
i la Mariona tot ho tastava,
però... és tan bo tot el que fem
que és en va que ho tastem !
La Mariona, lluny d'aprimar-se, continua augmentant de talla. En Pau es planteja posar càmeres a la botiga per descobrir si encara continua tastant d'amagat...