En pau descansi

Un mal dia, se va morir una dona de Sa Pobla, coneguda per tot es poble.

Evidentment i en mostra de respecte cap as seus familiars i cap a ella mateixa, tothom assistiria an es funeral, ja que qui no ho fes seria criticat per mor de sa feta.

En això que hi havia un homo, en Pau, que no havia anat mai a cap funeral, però li havia arribat es dia i sabia que no en poria fogir d'aquell.

I tot empegueït se'n va cap a son pare i li demana

-Oh mon pare! Mai he anat a cap funeral, i no en tenc ni idea de que he de dir en tocar es péssame...
-Ai Pau, Pau... No te preocupis, jo sempre faig una cosa: escolt an es qui me va davant i dic una cosa parescuda an allò que ha dit.
-Idò així ho faré!

I arriba es dia des funeral, i en Pau tot nirviós, tot nirviós...

Quant arriba es moment des péssame, ell, ben viu, se posa es darrer de tot de sa coa i comença a anar passant.

Fa coa i fa coa i arriba allà davant del tot, i sent as de davant:

-En pau descansi...

Tot i això el sent molt fluix i no molt bé, i s'adreça ell a sa filla de sa pobra morta i li amolla:

-En Pere de ses vaques!