En Neutral

Les aproximacions havien de ser exactes, el seu esperit neutre, la seva personalitat reduïda al no-res. No podia posar cap cosa de si mateix en allò que feia, era una persona objectiva, neutral i sense biaixos.

En Neutral no tenia tendència cap a res, a no ser que les dades i les observacions el dirigissin en un sentit o en un altre. Mai no s'atribuïa el mèrit de res, no el tenia al seu parer. En Neutral practicava l'equidistància per sistema.

El cas era que tenia els seus mètodes, per tal de posar-s'hi a la feina. Una cosa era la teoria i una altra dilluns al dematí. Aleshores sentia que l'objectivitat no era tan important, si més no no tant com el descans.

L'objectivitat era el que perseguia. D'alguna manera havia de mostrar-se neutre, o elaborat als altres. No podia acceptar teories massa banals, ni pensar coses no acceptades per la comunitat, ni deixar-se endur per la seva imaginació.

Fer-ho hagués estat un error. Potser llegia les escriptures, però de cap manera les hi atribuïa un sentit literal. El seu prestigi estava en joc, no podia assumir bajanades, era un ésser objectiu i racional.

Al capdavall la diferència entre la creació i la evolució era mínima. Al final s'havia explicat el mateix mite primigeni de maneres diferents. El fet que tota la vida vingués d'una cèl·lula fonamental no feia sinó apuntalar la visió creacionista del món.

En Neutral elaborava teories complicades, econòmiques i psicològiques, per tal d'explicar que en el fons tan s'hi valia creure en un sentit que en un altre. L'atzar era un dels seus enemics, contra el que havia de lluitar de valent.

El seu dia a dia era lluitar contra l'atzar. Els experiments donaven dades desordenades, a les que calia buscar una lògica. Era una lluita contra forces desconegudes, contra una realitat esmunyedissa.

En Neutral s'esforçava en lluitar contra aquest atzar, i de cap manera no volia acceptar que el fonament del món fos el desordre. Alguna cosa hi havia d'haver d'ordenada i lògica, una fusta en mig de l'oceà potser, però bon agafall de tota manera.

Així doncs en Neutral considerava que l'atzar havia estat una contingència a la seva vida. Havia fet les passes correctes en els moments que tocava, i havia aconseguit la seva posició de manera ordenada.

Ningú no podia retreure-li manca de projecció o de trajectòria. Tenia la trajectòria, la columna vertebral de la seva vida, que havia sostingut amb les seves mans, i mantinguda dreta amb el suor del seu front.

Per tant res d'atzar o sort. La mateixa metodologia científica que aplicava en Neutral als seus experiments es podia aplicar a la vida, i de la mateixa manera que dins el desordre hi havia interessants conclusions científiques, igualment passava al món.

A l'atzar lluitaven contraris, donant com a resultat un patró, una lògica ordenada, un sentit. Les excentricitats a les observacions no tenien la menor importància, potser no les podia explicar, o les podria explicar en el futur, però no eren importants.

Les persones per en Neutral s'assemblaven als experiments. Ell observava amb cautela, motivat per un esperit curiós, per tal de trobar la norma en el comportament dels altres.

El camí era complicat, angost i sense gaires resultats. Al laboratori obtenia troballes de més importància. Era quelcom que podia expressar en termes lògics o matemàtics, en termes de relació entre fenòmens, entre les parts deslligades, podia establir un vincle sòlid, cosa que amb les persones no era tan fàcil de fer.

Quan en Neutral es ficava al seu laboratori la llum somorta de quatre bombetes l'acompanyava, deixava enrere tots els biaixos de la personalitat i la predilecció, i s'endinsava en el món de l'observació objectiva.

Passava hores i hores concentrat, sentit el brunzit motoritzat de les màquines, les centrifugadores, els fogons, els scaners magnètics i d'altres andròmines que servien per bregar amb el món microscòpic.

Finalment la impressora escopia rutinàriament una pàgina, a on hi havia concordances i relacions, de la que es podia avançar una passeta en el terreny fonamental de tal o qual investigació.

En Neutral agafava la pàgina encara calenta i la mirava detingudament una llarga estona. D'allà, motivat i dirigit per l'objectivitat, havia d'extreure'n alguna conclusió de primer ordre.

Perquè de tots els esdeveniments atzarosos i sense lligam es podia extreure una correlació, després de barallar-se i enfonsar-se en mil-i-un càlculs es podia arribar a trobar una causa i un efecte, quelcom a les ordenades relacionat amb quelcom a les abscisses.

Així doncs es podia arribar a algunes conclusions, que no eren de causa i efecte en realitat, sinó de coexistència o cocausa. Un paràmetre apareixia associat a un altre, i a l'inrevés.

En Neutral però havia estudiat l'estadística molt per sobre, i hi afegia les seves valoracions morals personals si es donava el cas. En les partícules diminutes no es donava el cas, i pel seu coneixement de la biologia associada a la seva especialitat podia conjecturar realment un abans i un després en la correlació.

Així si suposava una causa i un efecte, en aparèixer la correlació entre ambdues podia deduir fàcilment quina era la causant i quina la causada. Així els nivells de una partícula diminuta era el resultat d'una altra partícula igual de diminuta.

En Neutral només havia de ser neutral en les seves investigacions. Fora no en tenia cap obligació a priori. Nogensmenys les tenia. Tenia vida social i familiar, i coneixences comunes amb d'altres col·legues a la institució.

Així doncs havia de comportar-se d'acord amb la seva imatge i la seva objectivitat dins i fora del laboratori. D'haver assistit a aquelles conferències sobre la creació literal, potser el seu prestigi d'investigador s'hagués ensorrat.

Cert que hi havia d'altres amb més galtes que no tenien cap problema en dur una vida personal dissipada, i abraçar qualsevol creença per absurda que fos. Era gent més carismàtica, més dinàmica, que podia explicar qualsevol actitud, de manera enginyosa i agradable.

En Neutral però no tenia aquesta capacitat. El seu camí era un altre, havia de mantenir la compostura i el punt de vista neutral sempre, perquè no hi hagués dubtes, ni ningú sospités res de coses de les que no hi havia raó per sospitar.

Perquè en Neutral tenia dubtes. Ara i adés li venien al cap idees estranyes, en el sentit que no era prou objectiu, o que en el fons preparava els experiments per sustentar judicis morals, i no observava les dades prou desapassionadament.

Les dades eren les que eren, això no es podia canviar. Calia observar-les, però sense deixar-se endur. Qui s'havia deixat endur per les observacions havia acabat boig o desprestigiat. Les dades havien de ser sustent per a valoracions més valuoses, d'ordre moral.

Inclús en la seva especialització, relacionada amb la biologia, hi havia uns objectius morals. La curació del malalt, la millora de la seva qualitat de vida. Això el marcava, havia de demostrar avenços immediats, entesa la immediatesa en el sentit dels temps de la investigació.

L'objectiu d'en Neutral doncs no era comprendre sinó curar. És possible que si hagués procurat comprendre potser hagués arribat a fites importants, que haguessin conduït en última instància a més curacions i millor qualitat de vida dels pacients.

Era norma pensar que el coneixement pel coneixement era una pèrdua de temps i una senyal d'immaduresa, que calia evitar com fos marcant-se fites pràctiques a curt termini. En Neutral ho feia i li donava resultat.

I dins aquest esquema no hi havia lloc per l'atzar. Objectius immediats, treball disciplinat, neutralitat i objectivitat. En Neutral sabia que tot plegat no era producte de l'atzar, que hi havia una raó poderosa al darrere.

I d'entre totes les raons que coneixia havia d'agafar la més potent i més brillant de totes. Aleshores l'esperit del món entrava en joc. Posats a renunciar a la possibilitat de ser lliure completament, el millor era subjectar-se a un ésser poderós i indiscutible.

Així doncs no havia de justificar la seva creença. Les dades objectives, a les que subjacien veritats demostrables i efectives, relacions de causalitat fonamentades i invariables, aquestes dades objectives l'havien ensenyat el camí de la certesa, la derrota de l'error i la justificació del món amb totes les seves contradiccions.

Perquè el que d'entrada li apareixia com un núvol de dades a punt de caure en tempesta sobre el seu cap, a poc a poc anava agafant forma i tendia en una direcció concreta, que era la veritable i necessària.

De la mateixa manera la seva vida estava justificada, depenia d'ell mateix, o d'algú altre però en cap cas de la casualitat. Sobretot d'ell mateix. Sempre havia dut les regnes de la seva vida, i havia d'agrair molt a la seva perseverança i decisió, a l'empenta valenta que l'havia dut sempre endavant.

El seu criteri objectiu en Neutral el tenia per fort i irrompible. Ningú no el podia criticar o acusar d'esbiaixat. Tots els seus esforços s'adreçaven a mantenir el cap clar, i la mirada objectiva.

En Neutral no feia gaire cas dels que li deien que vivia en una bombolla, que ignorava la realitat tancat al seu laboratori. Al capdavall ell tenia una missió, i els que parlaven de bombolles bé que anaven al metge i provaven de curar-se amb medicines si es donava l'oportunitat, així que no tenien res a dir sobre la seva bombolla.

La proveta era plena d'una substància blavenca, les bombolles pujaven ràpides totes sorgides de tres o quatre punts de les parets de vidre. En Neutral observava tranquil·lament. Potser aquell experiment seria el definitiu, i una idea li creuaria el cap, i canviaria el món per sempre més.