Cercador
En imatges
Un relat de: Marc FreixasCada pas del teu cor
és un instant de raó, un crit de debat.
El somni no té sostre quan el pa queda tan lluny de casa.
Comentaris
-
Hola Marc![Ofensiu]allan lee | 24-09-2011
Vinc del fòrum, i jo per mi m'agrada molt aquest poema teu. Pel nom meu, posa allan lee, que és més maco que el meu normal. Un petó
a -
Val més que mil paraules[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 18-06-2011 | Valoració: 10
Brutal Marc! "Una imatge val més que mil paraules". I la teva poesia breu val més que mil paraules d'un poema llarg. Has concentrat tan bé el sentiment de la immigració! Quan vas a cercar el pa lluny de casa és perquè no en tens a prop... no tens pa a prop de casa! És dur escriure-ho. Ha de ser duríssim viure-ho. Moltes gràcies pel teu darrer comentari del bastó i fins aviat Marc. Una abraçada.
aleix
-
La llunyania de casa i del amor[Ofensiu]Laia | 10-06-2011 | Valoració: 10
Gràcies pel teu comentari sobre el meu poema, reconec que de sempre m'ha encantat escriure relats breus i també poesia. Inclús va se abans la poesia... Però, com que és una escriptura tan personal i tan íntima, reconec que sempre m'ha costat mostrar-la. Però, en descobrir RC hem va encantar i m'he decidit per publicar poc a poc algunes peces.
Comentaris com el teu animen!!
He llegit varis dels teus poemes i veig que t'agrada versar sobre qualsevol aspecte de la vida, dels teus sentiments. Has convertit la poesia en un fill més teu i això m'agrada molt.
Aquest poema en concret, i m'ha encantat. Tan breu, tan concís, evocant-me l'amor i que quan estem lluny d'ell és com estar lluny de casa.
Ànims! I encara que dius que no et valori, no puc evitar fer-ho :)
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872194 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.