En imatges

Un relat de: Marc Freixas
Cada dia la paraula es desfà en tendres imatges.
Cada pas del teu cor
és un instant de raó, un crit de debat.
El somni no té sostre quan el pa queda tan lluny de casa.

Comentaris

  • Hola Marc![Ofensiu]
    allan lee | 24-09-2011

    Vinc del fòrum, i jo per mi m'agrada molt aquest poema teu. Pel nom meu, posa allan lee, que és més maco que el meu normal. Un petó

    a

  • Val més que mil paraules[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-06-2011 | Valoració: 10

    Brutal Marc! "Una imatge val més que mil paraules". I la teva poesia breu val més que mil paraules d'un poema llarg. Has concentrat tan bé el sentiment de la immigració! Quan vas a cercar el pa lluny de casa és perquè no en tens a prop... no tens pa a prop de casa! És dur escriure-ho. Ha de ser duríssim viure-ho. Moltes gràcies pel teu darrer comentari del bastó i fins aviat Marc. Una abraçada.

    aleix

  • La llunyania de casa i del amor[Ofensiu]
    Laia | 10-06-2011 | Valoració: 10

    Gràcies pel teu comentari sobre el meu poema, reconec que de sempre m'ha encantat escriure relats breus i també poesia. Inclús va se abans la poesia... Però, com que és una escriptura tan personal i tan íntima, reconec que sempre m'ha costat mostrar-la. Però, en descobrir RC hem va encantar i m'he decidit per publicar poc a poc algunes peces.
    Comentaris com el teu animen!!
    He llegit varis dels teus poemes i veig que t'agrada versar sobre qualsevol aspecte de la vida, dels teus sentiments. Has convertit la poesia en un fill més teu i això m'agrada molt.
    Aquest poema en concret, i m'ha encantat. Tan breu, tan concís, evocant-me l'amor i que quan estem lluny d'ell és com estar lluny de casa.
    Ànims! I encara que dius que no et valori, no puc evitar fer-ho :)

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

872194 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.