Cercador
En essència
Un relat de: Trossets del que pensoRoman quiet;
no respiris,
ni escoltis,
ni somriguis,
ni pensis,
ni escriguis.
A ulls clucs sabràs distingir la meva flaire.
Aquella que alimenta l'esperit
i que per sempre viu a l'aire...
aquell que per molt temps que passi no caduca
i sempre té el gust dolç de la fruita que madura.
No esperis res a canvi...
i ofereix-te tal com ets.
Potser demà serà tard
i avui massa aviat,
per saber si respirar
és un encert o el teu parany.
Recorda que somriure és de franc:
viure potser et costa una mica més car.
Però val la pena sempre lluitar
si amb això vivim ideals.
Roman quiet,
no respiris.
A ulls clucs sabràs distingir la meva flaire.
Aquella que alimenta l'esperit
i que per sempre viu a l'aire...
l´Autor
351 Relats
175 Comentaris
243166 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Del no res comença un tot.I això és que a mi m'ha passat.
Si en voleu més.
aquí en podeu trobar:
http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/
Últims relats de l'autor
- De petita tenia una capseta
- Amb lletra minúscula
- Sospires quan t'emociones?
- http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/2012/02/un-peto-la-boca.html
- Negre estalzí
- Quan faig l'amor amb tu...
- Acompanya'm un trosset aquesta nit
- Carta a...
- Melmelada de maduixa
- El meu regal de Reis
- Somiar impossibles també és lícit
- En la nit que un any s'acaba
- Què fàcil era parlar quan...
- No fa falta paraules
- Quan les mentides venen enganyades