En essència

Roman quiet;
no respiris,
ni escoltis,
ni somriguis,
ni pensis,
ni escriguis.
A ulls clucs sabràs distingir la meva flaire.
Aquella que alimenta l'esperit
i que per sempre viu a l'aire...
aquell que per molt temps que passi no caduca
i sempre té el gust dolç de la fruita que madura.
No esperis res a canvi...
i ofereix-te tal com ets.
Potser demà serà tard
i avui massa aviat,
per saber si respirar
és un encert o el teu parany.
Recorda que somriure és de franc:
viure potser et costa una mica més car.
Però val la pena sempre lluitar
si amb això vivim ideals.
Roman quiet,
no respiris.
A ulls clucs sabràs distingir la meva flaire.
Aquella que alimenta l'esperit
i que per sempre viu a l'aire...