Cercador
Empar Navarro, la batlessa del "Deixa'm un marge" i de les inundacions
Un relat de: Lluis Barberà i GuillemBon dia,
Continuació de les millors jugades polítiques en Aldaia, en nexe amb el tema de la DANA.
Afegitó "Deixa'm un marge" (5 novembre del 2025):
Empar: no és per a tant, eh?
Pel 2001, hi havia un problema amb el veïnat del Carrer Sant Antoni, d'Aldaia, per un soroll continu (de nit i tot) i procedent del supermercat "DIA" (Carrer Major i Carrer Sant Antoni) que superava lo permés legalment d'una normativa local ja desfasada i, per tant, no adaptada al moment.
Però el fet és que aní a parlar amb tu en la Casa de la Vila.
Tu, del PSOE, em digueres les paraules en cursiva que encapçalen aquest afegitó. Alguns dels veïns (i altres persones) esperàvem una resposta teua. N'hi havia qui em deia que, amb el batle anterior (Enric Luján), les coses anaven millor: "És que Empar... Amb Enric, encara se'n podia parlar".
Però passaren els anys, legislatures, de batlessa, nou batle, etc., i, en el teu estil de fer política i de relacionar-te amb els aldaiers, continuava, com diuen en castellà, la "mentira cochina", la cara de jutge i eixa sensació externa com si t'haguesses tragat un cullerot...
¿I ara plores? https://www.levante-emv.com/horta/2024/11/26/aldaia-sobrevivio-dana-sido-empar-navarro-exalcaldesa-aldaia-lhorta-sud-inundaciones-riada-112027581.html Ara?
El govern del Pacte del Botànic, en la primera meitat del 2017, segons llisquí en el diari "Levante-EMV", rebutjava (no promocionava) la figura del mecenes cultural.
En canvi, ara, que, com m'han comentat alguns aldaiers de confiança, hom viu en Aldaia com si fos en una postguerra, sí que allargueu la mà a un multimilionari com qui demana almoina i dieu lo que dieu.
La meua proposta és que digueu lo mateix als altruistes i als generosos amb Aldaia: "Deixa'm un marge". Total, no balafiaràs saliva, ni n'hauràs de demanar cap préstec. ¿No sou tan autosuficients, els socialistes i els del Pacte del Botànic? Recordem que, pel 2013, un alt càrrec d'EQUO digué que ells no havien de menester cap abraçada d'ós.
Puc assegurar-vos, per una experiència meua, que eixa mena d'abraçada pot fer que la pell de l'esquena passe de seca a natural (en bones condicions) en menys de setze hores (juny del 2013).
Atentament,
Lluís Barberà i Guillem
Alaquàs, 5 de novembre del 2025.
Visquí en Aldaia fins a trenta-huit anys (primavera del 2009).
Continuació de les millors jugades polítiques en Aldaia, en nexe amb el tema de la DANA.
Afegitó "Deixa'm un marge" (5 novembre del 2025):
Empar: no és per a tant, eh?
Pel 2001, hi havia un problema amb el veïnat del Carrer Sant Antoni, d'Aldaia, per un soroll continu (de nit i tot) i procedent del supermercat "DIA" (Carrer Major i Carrer Sant Antoni) que superava lo permés legalment d'una normativa local ja desfasada i, per tant, no adaptada al moment.
Però el fet és que aní a parlar amb tu en la Casa de la Vila.
Tu, del PSOE, em digueres les paraules en cursiva que encapçalen aquest afegitó. Alguns dels veïns (i altres persones) esperàvem una resposta teua. N'hi havia qui em deia que, amb el batle anterior (Enric Luján), les coses anaven millor: "És que Empar... Amb Enric, encara se'n podia parlar".
Però passaren els anys, legislatures, de batlessa, nou batle, etc., i, en el teu estil de fer política i de relacionar-te amb els aldaiers, continuava, com diuen en castellà, la "mentira cochina", la cara de jutge i eixa sensació externa com si t'haguesses tragat un cullerot...
¿I ara plores? https://www.levante-emv.com/horta/2024/11/26/aldaia-sobrevivio-dana-sido-empar-navarro-exalcaldesa-aldaia-lhorta-sud-inundaciones-riada-112027581.html Ara?
El govern del Pacte del Botànic, en la primera meitat del 2017, segons llisquí en el diari "Levante-EMV", rebutjava (no promocionava) la figura del mecenes cultural.
En canvi, ara, que, com m'han comentat alguns aldaiers de confiança, hom viu en Aldaia com si fos en una postguerra, sí que allargueu la mà a un multimilionari com qui demana almoina i dieu lo que dieu.
La meua proposta és que digueu lo mateix als altruistes i als generosos amb Aldaia: "Deixa'm un marge". Total, no balafiaràs saliva, ni n'hauràs de demanar cap préstec. ¿No sou tan autosuficients, els socialistes i els del Pacte del Botànic? Recordem que, pel 2013, un alt càrrec d'EQUO digué que ells no havien de menester cap abraçada d'ós.
Puc assegurar-vos, per una experiència meua, que eixa mena d'abraçada pot fer que la pell de l'esquena passe de seca a natural (en bones condicions) en menys de setze hores (juny del 2013).
Atentament,
Lluís Barberà i Guillem
Alaquàs, 5 de novembre del 2025.
Visquí en Aldaia fins a trenta-huit anys (primavera del 2009).
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Contaren "El cor de la mare"
- "Un Poble oprimit, una directriu forta: a cí no hi ha temps per a recreacions"
- Sobre el turisme
- Sobre la sembra
- Sobre els de ciutat
- Vos comentaven sobre la religió
- Pedregades, comunidors i la cultura ancestral i matriarcalista
- Dones que cercaven dona al seu germà
- La terra les havia fetes com eren
- "Llegenda de l'estiuet de Sant Martí", de Conxeta Fortesa
- Es casaren en la vila de la dona
- El naixement del primer nét
- Els seus temes preferits
- Sabien llegir i escriure
- Empar Navarro, la batlessa del "Deixa'm un marge" i de les inundacions

