Em sento buida

Un relat de: saboramel
Ja fa dies, després d'un llarg camí al teu costat vaig adonar-me que encara que sabia que pot ser me'n portaria la hostia de la meva vida en aquell precís moment vaig decidir agafar aquell viatge que duia el teu somriure com a portada. Aquell camí que vaig decidir fer i emprendre en aquell moment sabia que no tenia tornada que no era un camí de doble sentit ni una petita excursió de uns dies sinó que era el camí per acabar en els teus braços, en els teus petons i entremig, el teu somriure. Encara que sabia que pot ser el camí no era pla i pot ser tenia alguna desviació que altre sense pensar en aquells petits reptes vaig decidir emprendre el llarg viatge. A vegades en la vida has d'apostar per dreta o esquerra, per seguir o no seguir, llavors saben que allò que havia decidit em feia molt molt feliç vaig seguir endavant saben que a vegades les coses poden sortir malament encara haver-hi apostat. Però fa ja un temps les coses van començar a canviar aquell camí cada vegada tenia menys llum i poques vegades el destí acaba en una abraçada o un petó com era abans...llavors a partir daquells petits moments, petits detalls que s'anaven apagant i feien que el camí comences a ser pujada i tot fos molt difícil, va arribar al punt de que no hi havia més camí que recorre, allò era un precipici. I llavors aquell dia va ser l'indicat per portar-me l'hòstia de la meva vida aquella qe tenia tanta por a dur-me, aquella que tenia tanta por que em fes tan de mal, vaig intentar sortir il·lesa d'aquelles pedres que queien i feien que desapareixes aquell camí tan màgic i ple d'amor, de tonteries que només nosaltres dos, tu i jo enteníem. I llavors va arribar la sensació que tinc ara mateix, és aquesta sensació que tens quan veus que aquella mirada, aquella carícia que et feia la nena més feliç del planeta i ja no podran ser mai més, que ara només són record del pasat que tard o dora tu oblidaras i jo seguiré amb el teu nom gravat al meu cap com si fos la fletxa clavada al meu cor.
Però finalment no me'n penedeixo de la hostia que m'he emportat perquè malgrat tot els meus sentiments d'ara (que no se que ferhi..) aquell viatge em va fer molt feliç. I si, estic totalment d'acord i crec que és completament cert que --> "No valorem bé les coses que tenim fins que les perdem."

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

saboramel

3 Relats

0 Comentaris

1229 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00