Em sento bé

Assegut en un banc del Parc de la Vida, deixat anar, sentia una bonança personal gratificant.

Un copet a la cama esquerra. Vaig obrir els ulls i ja tenia el meu amic, el Follet al costat. Molt a prop.

-Hola, Joan.
-Hola !
-Et sents bé ?
-Una pregunta ?
-Una forma de començar...
-La comunicació que comença amb preguntes no m'agrada...
-D'acord. Abusem dels inicis d'un conversa amb les fórmules de "Com anem ?" "Com estàs ?"...
-Cert. I ara contesto. Estic molt bé.
-Per què ?
-Una segona pregunta.
-Avui no puc amb tu...
-Que t'importa ?
-Entres en el terreny de les motivacions...
-Sí !
-Em motiva saber allò que et fa està bé. Em motiva la bona relació de confiança que mantenim... Em motiva...
-Stop ! Estic bé per un parell de bones notícies rebudes que m'han fet una bona remenada emocional.
-Me les expliques les dues bones notícies ?
-No.
-Per què ?
-Segueixes, bon amic Follet, conversant, preguntant.... Són notícies que incideixen en l'espai de la meva intimitat i he notat un efecte benestant.
-Valoro aquesta sensació i que l'hagis copsat.
-Sí. Fa un cert temps que estic molt obert a les sensacions. A vegades, descobreixo que són detalls... detalls.... però també m'aporten, engresquen i animen la meva quotidianitat.
-La riquesa dels detalls.
-Sí. I és una sensació molt peculiar, personal i subtil. És com si trobessis "diamants" que tu sols descobreixes que ho són.
-Ets un afortunat ?
-Una altra pregunta.....

Anava a respondre. Ja no hi era. Una conversa amb preguntes i respostes. Bé. Em sentia molt bé.