Em queda l'enyor

... Passa flagrant el temps
De les poques vivències d'amor
he reviscut un a un, cada segon,
i el record dolorós d'un instant
no em sembla ja tant punyent.
Res te la importància d'antany.
Ni el dolç és tant dolç
ni l'amargor tant amargant.
Han passat els dies, i pesat els anys
amb ells, i amb les nostres mans
hem lluitat, rigut, plorat...
escoltant els bategs de tres cors...
Discrepem en moltes coses,
tu i jo, però sempre et faig costat.
Il·lusió o realitat, creu-t'ho, o no
No et sabria deixar d'estimar.
Tu en tenies trenta, i jo
quasi trenta dos...
i de tot, avui, em queda l'enyor