em guies

com entenc ara el teu relat, tenia ganes de llegir-te tranquil·lament.
Suposo que ens quedem amb el relat que més coses ens diu, un dia qualsevol.

Tots si més no, m'arriben ben endins, com si justament el que no sé dir m'ho donessis per escrit, per pensar-ho i entendreu.

Gràcies

Yuna

acompanyar en els moments difícils, és una mostra segura d'amor i el camí... canvia i es pot tornar oasi de cel.
una abraçada!

S'hi veuen paisatges força sorprenents (QUe més voldria jo!)

"m'acompanyes
al pou
de l'aigua viva"

A veure, on tinc la galleda jo? (És broma!)

M'agrada molt, com sempre.

Sempre tens a punt el teu pinzell màgic per pintar-nos uns paisatges tan bells i delicats.

Gràcies.

els teus poemas son curts i tanmateix plens de vida, de sentiment.

pot ser un desert, sí. Però, de sobte, desapareix la sorra quan, en la llunyania, albires el pou.... i una mà t'hi apropa, fent-te companyia...

Sobre la teva pregunta: les primeres lletres dels teus tres versos, fan una paraula amb sentit propi. Ja sé que no té res a veure amb el significat del teu poema, però em va semblar curiós. Jo també vaig aprendre el terme "acròstic" gràcies als amics relataires.

Una abraçada, i gràcies també a tu per seguir-me tan amablement!