em guia la paraula

Un relat de: Marc Freixas

em guia la paraula
que va del cor cap a la vida

i si la paraula
vol que creixi amb la forma del poema,
seré la llum que encén els versos...

seré
principi sense final,
viuré
sota el dolç silenci de la bellesa


i no cridaré
com un foll que es consumeix lentament,
tot i que mai sabré callar

em guia la paraula
que va del cor cap a la vida

Comentaris

  • M'ha encantat!!!![Ofensiu]
    nousica | 03-12-2006 | Valoració: 10

    Guauuuuuuuuuuuuuu! És increible com has pogut compaginar força i tendresa . La força cel contingut i la tendresa de les expressions. M'ha emocionat!

  • Hola, Marc![Ofensiu]
    ROSASP | 22-09-2006

    Les paraules que van del cor cap a la vida, retornen de la vida al cor. I el seu ressò ens ensenya què som i qui som en aquest camí sense final per escriure.
    Sempre he pensat que la poesia és la veu que viu molt endins, la que fins i tot en silenci sempre ens sap dir coses.
    Cadascú té la seva forma de sentir i entendre els versos, però per molts de nosaltres són el clam del cor, la melodia de la part més humana.

    Feia dies que no et comentava Marc, aprofito per fer-te arribar una forta abraçada!

  • gràcies...............[Ofensiu]
    Pepastor | 22-09-2006

    per escriure, per revelar els teus sincers pensaments sense demanar rés a canvi. Ja t'ho vaig dir en una ocasió: cada vegada que et llegesc se m'afegeix una capa, aprenc a ser una persona més assertiva i humana.
    Besets
    pepastor

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

869465 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.