Cercador
Els veïns, coneguts, desconeguts.
Un relat de: Joan G. Pons- Compartir:
Visc a ciutat. Una ciutat gran, massa gran.
Vull compartir la relació amb els veïns de l'escala on visc.
Els veïns son un col·lectiu intermitent. S'aturen si els atures amb quatre paraules. Et saluden sense aturar-se.
Els veïns de l'escala poden ser, semblants, amb menys intensitat, a la gent del poble, a la gent del barri. La gent. Un potencial humà enriquidor.
Les trobades amb els veïns d'una escala de ciutat son escasses. I a més anònimes. Encara que tenen el seu nom escrit a les bústies de l'entrada de l'immoble, no pregunto i per tant no sé el nom.
Reflexionant arribo a una conclusió flexible i modificable. Un lloc prioritari de trobada és l'ascensor. Tot esperant, tot coincidint, hi ha una certa relació espontània i que jo aprofito i invito a experimentar.
Aquest matí, de bon matí, jo tornava de fer una cafetonet i camí de l'ascensor, sortia, caminant cap a l'exterior... i l'he dit: Bon dia ! Cal abrigar-se, fa molt fred ! El senyor, ignoro el seu nom, m'ha contestat i s'ha cordat la parka. Jo he somrigut.
Els veïns son gent a prop, desconeguda. Els veïns son gent, a vegades de permanència temporal, però son gent.
La pujada amb ascensor és un trajecte de curta durada. Ofereixo converses curtes. És curiós que la gent que et trobes a l'ascensor trenca el silenci si li dius quelcom. Encara que es refereixi al temps que fa... fàcilment explica altres coses... Malauradament la parada de l'ascensor talla o interromp.
Veïns i Ascensor tot un aula de comunicació, on el silenci també diu quelcom.
La meva mare recorda que abans els veïns trucaven a la porta demanant amb un somriure un pols de sal, un ou, un..... Jo ara, i porto vivint més de deu anys, ningú m'ha trucat a la porta i jo tampoc, per aquests menesters.
Fer lloc a la cabina de l'ascensor quan hi ha coincidència amb una persona que porta el cotxet del seu infant.... i t'el mires i mires a la mare que amb la seva mirada dona permís i conformitat a que jo bocabadat contempli una innocència que creix.
Els veïns un col·lectiu que ofereix, suggereix, una relació curta i enriquidora.
Comentaris
-
Entre veïns [Ofensiu]Unaquimera | 11-12-2008 | Valoració: 10
Avui he vingut fins el teu espai i el títol d'aquest darrer relat m'ha atret de seguida com un iman. Et diré la raó: tinc un relat publicat precisament sobre aquest tema! Es tracta de Condemnats veïns! i te l'ofereixo per si et ve de gust llegir-ho: ja saps, només cal clicar damunt les lletres de color per anar-hi.
T'adverteixo que es refereix a uns veïns molt i molt especials... la pista definitiva la trobaràs a la darrera frase del text, que intenta ironitzar sobre la convivència no triada entre unes persones concretes.
En aquest assaig, reflexiu com tots els teus, en parles del veïnat com un potencial humà que pot resultar enriquidor si se li dedica un mínim de temps i un cert interès.
Estic d'acord amb la teva idea, amic Joan, amb la seguretat de què les presses o la timidesa ens priven sovint d'una possible font, ben propera, de relacions satisfactòries, que d'altra banda busquem virtualment... quina paradoxa, oi?
T'ofereixo una abraçada de veïna relataire,
Unaquimera
-
Bones reflexions entorn als veïns[Ofensiu]Xantalam | 08-12-2008
Jo també en penso, de vegades, sobre aquest tema. És trista la manca de comunicació entre els veïns, però és gairebé impossible, amb el tipus de vida que fem, un altre tipus de relació. Hores interminables de feina, fora de casa, evidentment no propicien massa la coneixença dels veïns.
Les trobades a l'ascensor també són curioses. Hi ha gent que se sent incòmoda per compartir durant breus segons el trajecte, i els temes de conversa sempre són recurrents; el temps i poca cosa més.
M'agrada llegir els teus escrits!
Una abraçada,
Xantalam -
Quanta realitat ens expliques...[Ofensiu]brins | 07-12-2008 | Valoració: 10
Sort de l´ascensor!
Però aquí, sí que parlem, i ben clar.
Llàstima que hi ha alguna mosca...
Valoració mitja: 10