Els Ulls d'Ania - Capítol 2

Un relat de: David Rodríguez Tabernero

L'Ania es prenia un got de llet amb colacao mentre miraba un dvd de dibuixos que els seus nebots s'havien deixat la setmana passada. Eren quarts de deu, i feia només dues hores que l'havia anada a recollir. La maleta de la nena encara era sobre el llit d'Aisha, tal com la van deixar a l'arribar.

En dues hores la nena tan sols havia obert la boca per dir hola.

Amb el tràfec de tornar de l'hospital, trucar al senyor Monell per dir-li que no aniria a donar classe en un parell de dies, comprar dos jocs de llençols, tovalloles i productes d'higiene infantil i recollir a la nena, l'Aisha no havia caigut en el fet de que la nena havia pronunciat una sola paraula, allà al centre d'acollida.

No havia caigut en meditar l'impacte de tot allò en la nena. Estava al corrent de la gravetat de la Paula? Sabia que estava a, potser, dues setmanes de no tenir ningú?

Soc mestra d'escola i descuido la primera nena que cau a casa...

- Et trobes bé? Estàs còmoda ?

Un "si" amb el cap, mirada al front, cap a la tele…

- La mare t'ha parlat de mi?

Novament, un assentiment amb el cap.

- Ania, que no vols parlar amb mi ?

Aquesta vegada gira el cap mirant-la fixament.

- Si… és que em feia vergonya…

- Per què n'havies de tenir? - A l'Aisha se li va escapar una rialleta mig nerviosa…

- La mare em va dir una vegada que s'havia portat malament amb tu, i em pensava que tu estaries enfadada amb mi…

L'Aisha es va quedar parada… Una nena de vuit anys acababa de dir-li que era conscient del mal que sa mare li havia fet, i era conscient també de que seria l'examiga de la mare qui es faria càrrec d'ella.

- Això sòn coses de grans… No t'has d'amoïnar tú, del que em fes la mare… A més, amb el temps les discussions les oblidem…

- Has oblidat el que va passar?

- No, però he oblidat tot l'emprenyament que vais tenir.

- Així no has perdonat la mare…

Per què li donava la sensació de que aquella nena li treia la conversa que durant nou anys ella va defugir amb la Paula i en Jacques? Què en podia saber, i menys comprendre? No obstant, va pensar que tenia raó al cap i a la fi…

Abans de que la Paula marxés, havien de tenir una conversa sobre les diferencies entre oblit i perdó.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

David Rodríguez Tabernero

2 Relats

1 Comentaris

1343 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Torno a escriure un xic desprès de molt de temps i massa més feina...

Fa temps, vaig publicar un relat, "Els ulls d'Ania" amb nomès el primer capítol... la meva il.lusió és acabar-lo, així que tractarem d'anar-lo publicant amb regularitat.

Gràcies!