Cercador
Els parts que venien abans
Un relat de: Lluis Barberà i GuillemEn el meu mur, el 13 de setembre del 2025, plasmaren “Mai” (Maria Galmes Mascaro).
Quant a missatges, el 13 de setembre del 2025 ens posaren “Molts, a casa,… amb una comare” (Maria Dolors Sala Torras), “No” (Anna Babra), “A casa, no” (Joan Marrugat), “Que era de sis, de set i de vuit mesí” (Octavi Font Ten), “Bon dia,
Sí. De fet, jo som vuitmesí (vuitmesó) i em deien que era molt petit i magre. Ma mare, fent la rialleta, em comentava que li feia vergonya de mostrar-me a familiars i a coneguts. ‘Eres com un conill escorxat’, deia” (Xec Riudavets Cavaller), “No” (Lurdes Gaspar), “Sí: sempre era part de la vida mateixa. Un plaer donar resposta a la qüestió. Recordo l’esplendor de la família, en tot moment.
Moltes mares tenien els fills a set mesos i estaven casades feia anys. Jo sóc una d’elles. Bé, i estàvem molt ben alliçonades, per ser valuosa, al casament, verge, i de gust. Sí: per això, donava resposta clara i verdadera” (Lydia Quera), a qui indicàrem “Molt interessant, la teua resposta. En un ambient favorable a la sinceritat” i, entre d’altres coses, ens agregà que “El bé sempre porta felicitat”, “Sí. Jo vaig néixer a casa. La meva filla, també. En canvi, el meu fill va néixer a l’hospital” (Àngels Sanas Corcoy), “No recordo que es parlés sobre el tema, si més no, a fons” (Rosó Garcia Clotet), “La mama, com que era infermera, em va explicar, quan vaig sortir de les monges, tot el procés de fecundació i el naixement dels nens…
També el que era ‘placenta prèvia’, ‘eclampsia’, el que podia passar… Encara ho recordo” (Teresa Maria Marquez Bartolomé), “Noooo, mai!” (Angelina Santacana Casals), “Potser algun, però poc, doncs la mare veia que jo era la cinquena filla i que em portava quaranta anys. Anava amb compte, amb la meva edat” (Roser Canals Costa), “No” (Montserrat Carulla Paüls).
En relació amb els comentaris d’algunes persones, els diguérem que “Apareix en una rondalla en què una jove fa un present a una dona que havia restat embarassada abans de casar-se (‘Pasqua abans de Rams’, en ‘Contes de la mare. Rondalles de Castellbò per a grans i petits’, de Pepita Coll Segú, llibre publicat per Edicions Salòria en el 2013)”.
Quant a missatges, el 13 de setembre del 2025 ens posaren “Molts, a casa,… amb una comare” (Maria Dolors Sala Torras), “No” (Anna Babra), “A casa, no” (Joan Marrugat), “Que era de sis, de set i de vuit mesí” (Octavi Font Ten), “Bon dia,
Sí. De fet, jo som vuitmesí (vuitmesó) i em deien que era molt petit i magre. Ma mare, fent la rialleta, em comentava que li feia vergonya de mostrar-me a familiars i a coneguts. ‘Eres com un conill escorxat’, deia” (Xec Riudavets Cavaller), “No” (Lurdes Gaspar), “Sí: sempre era part de la vida mateixa. Un plaer donar resposta a la qüestió. Recordo l’esplendor de la família, en tot moment.
Moltes mares tenien els fills a set mesos i estaven casades feia anys. Jo sóc una d’elles. Bé, i estàvem molt ben alliçonades, per ser valuosa, al casament, verge, i de gust. Sí: per això, donava resposta clara i verdadera” (Lydia Quera), a qui indicàrem “Molt interessant, la teua resposta. En un ambient favorable a la sinceritat” i, entre d’altres coses, ens agregà que “El bé sempre porta felicitat”, “Sí. Jo vaig néixer a casa. La meva filla, també. En canvi, el meu fill va néixer a l’hospital” (Àngels Sanas Corcoy), “No recordo que es parlés sobre el tema, si més no, a fons” (Rosó Garcia Clotet), “La mama, com que era infermera, em va explicar, quan vaig sortir de les monges, tot el procés de fecundació i el naixement dels nens…
També el que era ‘placenta prèvia’, ‘eclampsia’, el que podia passar… Encara ho recordo” (Teresa Maria Marquez Bartolomé), “Noooo, mai!” (Angelina Santacana Casals), “Potser algun, però poc, doncs la mare veia que jo era la cinquena filla i que em portava quaranta anys. Anava amb compte, amb la meva edat” (Roser Canals Costa), “No” (Montserrat Carulla Paüls).
En relació amb els comentaris d’algunes persones, els diguérem que “Apareix en una rondalla en què una jove fa un present a una dona que havia restat embarassada abans de casar-se (‘Pasqua abans de Rams’, en ‘Contes de la mare. Rondalles de Castellbò per a grans i petits’, de Pepita Coll Segú, llibre publicat per Edicions Salòria en el 2013)”.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vos deien sobre el ventre de la mare (simbòlicament i tot)
- Aprovaven fer a les bones, però no a les males
- Deien la frase "Déu va dir esposa, no esclava"
- Vos parlaven sobre festes a la vida
- Vos contaren sobre personatges femenins grossos
- Versos o cançons amb posta de sol
- Vos parlaren de dones pobres que havien fet molt per la vila
- Influïen en els menestrals (artesans)
- Eren fidels a a llengua [ estudi sobre el matriarcalisme català]
- Marits que es feien càrrec de xiquets
- Dones que feien testament [ Estudi sobre el matriarcalisme català]
- Opinaven sobre els jutges
- Feien de pare i de mare
- Feien tractes amb autoritats polítiques [estudi sobre el matriarcalisme català]
- Hòmens que agranaven la casa

