ELS PAPES BORJA LA SEVA LLEGENDA I LA SEVA DESCENDENCIA

L'any 1992 i concretament el primer d'agost feu cinc cents anys que un valencià de Xativa era elegit Papa.
Jo quan era nin i anava escola amb els frares ( ja han passat més de cinquanta anys) record que quan es parlava d'Alexandre VI, els professors me'l descrivien com un indigne successor de l'Apostol Sant Pere.
Alexandre VI era luxuriós,obscessionat pel sexe (el gran pecat- l'unic pecat mortal- durant segles) per a molts sacerdots als confesionaris, que només pensava en còrrer darrera les faldes de les dones i en fornicar amb elles.També em deien que César Borgia i Lucrécia Borgia -un cinic de marca major i una puta de luxe -eren fills seus bastards i de la seva amiga Giovana Catanei anomenada també Vanessa.
Heu de creure i pensar que, amb curriculum d'aquesdta mena, estava ben convençud que el 214 Papa de l'Església Católica,Apostólica i Romana cremava a l'infern on feia companyia al Dimoni Gros.
Es dóna el cas però que Roderic Llançol de Borja - fill de Jofre Llançol i Escrivà i d'Isabel Joana de Borja, nascut a Xativa el 1 de gener de 1431 i mort a Roma el 18 d'agost de 1503 besavi d'un sant com el tercer duc de Gandia i avantpassat d'un senyor de la Ciutat de Mallorca com era Don Xim Torrella (1916.2005) - no fou tan xerrec com el pintaven i el segueixen pintant.
El fundador de la Casa Ducal de Gandia, primer arquebisbe metropolità de la Ciutat del Turia,cardenal diaca,degà del Col.legi Cardenalici i finalment Papa - tot això després d'haver enviudat de la seva esposa , segons es despren d'un article publicat darrerament a la revista especialitzada HIDALGUIA (maig-agost 1992) fou principalment un politic astut i intel.ligent que provocà l’enveja malsana dels seus adversaris. “ La Chiesa in mani dei catalani” ( L’Església en mans dels catalans)
No oblidem que durant el pontificat d’Alexandre VI – català de Valéncia o valencià de Xativa – la nostra llengua ( l’idioma d’Ausias March i Ramon Llull) era l’idioma corrent als Palaus Apostólics de la Roma del Renaixement. Clar que hi ha qui diu que això darrer és pura propaganda catalanista i servidor respon que hi ho diu la fa ell anticatalanista.
Propaganda que segueix. L’any 2006 - 6 d’octubre – se va estrenà la película de nacionalitat española “LOS BORGIA” ( Borgia és el cognom Borja italianitzat) dirigida per Antonio Hernandez.Un pelicula espanyola o més ben dita hispano italiana puix que Italia hi té un 20% de participación, essent espanyol el 80 % restant.
El retrat que es segueix fent de la familia Borja i en concret de Roderic Llançol de Borja o sigui del Papa Alexandre VI és el de persones de baixa moral, viciosos i “puteros” no és d’estranyer que la pelicula fos declarada amb prou causa i raó no recomenable pels menors de 13 anys.
En temps del tio Paco ni pensar-hi. La censura de l’Església (espanyola) li hauria posat un 4 o sigui avis de que aquell que anava a veure-la cometia un pecat mortal contra el sisè manament
Pel que fa al titol nobiliari del Ducat de Gandia - creat el 1483 pels Reis Católics a favor de Pere Lluis de Borja i Catanei, fill del Papa Alexandre VI- a la mort sense successió del XI Duc de Gandía, Luis Ignacio Francisco de Borja i Centellas Fernández de Córdoba, cap de toda la familia, l'any 1740, Francisco José de Borja y Paz Duque de Estrada, nascut a Riobamba (Equador) en 1693, acudi al Consell Suprem de Castella el 12 de agost de 1741,amb la pretenció de que se'l declaràs hereu dels grans títols i honors de la Casa de Borja, com únic mascle de la familia,encara que de línia ilegítima, enfront dels drets de la hermana del difunt, María Antonia de Borja, qui m'entrestant havia estat possessionada d'aquests títols i totolada XII Duquesa de Gandía.
El litigi que Francisco José de Borja y Paz Duque de Estrada havia iniciat davant el Suprem Consell de Castell, es va continuàa en nom del seu fill Lucas Vicente Joaquín de Borja y Lasteros, nascut a Quito (ja que el pare un cop viduo, es dedicà a la carrera eclesiástica, graduamt-se de Teología. Ocupó la Cadira de degà de la catedral de Puebla de los Ángeles a Méjic, donde mori.
A la mort de María Ana Antonia Luisa de Borja Aragón y Centelles, XII duquesa de Gandía, duquesa consort de Béjar, en 1748. El plet es continuà entre Lucas Vicente Joaquín de Borja, el conde-duc de Benavente, el duc de Villahermosa i los marquesos d' Alcañices i Ariza, tots representants de varies branques de la familia Borja.
Després de la mort de la XII duquesa de Gandía, el 1748, el títol de duc de Gandía quedà vinclat al del comte-duc de Benavente, por ser Antonio Francisco Alfonso Pimentel de Quiñones López de Zúñiga Sotomayor y Mendoza espos de María Ignacia Juana Magdalena de Borja Aragón y Centelles (germana de la XII duquesa).
Els estats i títols foren incorporats per sentencia , del Suprem Consell de Castella, del 28 de juliol de 1755, a la casa dels comtes-ducs de Benavente, en la persona de Francisco de Borja Gregorio José Ignacio Pimentel y Borja, conde-duque de Benavente, fill gran d'e Maria Ignacia de Borja y Centellas Fernández de Córdoba, germana de la última duquesa fallecida.
Més endavant María Josefa Alonso Pimentel y Téllez-Girón ho ingresará al ducat de la Casa de Osuna quan va contreure enllaç matrimonial el 1771.
Ángela María Téllez-Girón y Duque de Estrada,nascuda a Malaga l'any 1925, el 1952 esdevingué duquesa de Gandía i per tant Gran d'Espanya. Es la XVI Duquesa d'Osuna
.En quant al llinatge o cognom Borja, l’única descendència patrilineal -segons la Wikipedia -(llinatge papal - ducal de Gandia, eixida en línea recta de Sant Francesc de Borja i Aragó S.I., IV duc de Gandia i d'Elionor de Castro Melo e Menezes i per conseguent del Papa Alexandre VI, se troba a l’ Equador i a Xile.
Un dels seus descendents destacats és el Dr.Rodrigo Borja Cevallos.
Rodrigo Borja Cevallos advocat i politic social demócrata d’esquerres, nascut en 1935, fou President de la República del Equador entre 1988 i 1992,any precisament del V Centenari de l’elecció papal de Roderic Llançol de Borja.
Era aquest l’indigne vicari de Crist damunt la terra que conta una certa historia?
Per aquest certa història es veu que sí la historia l’escriuen els vencedors de torn. Ara hi ha fets que no es poden canviar i un d’ells és que Alexandre VI era de Xativa i Xativa era una población del Regne de València,un regne que feia part de la Corona d’Aragó.
Demostrat està igualment que en les families hi pot haver de tot.
Els Borja donaren dos Papes Alexandre VI (ja esmentat) i abans el seu oncle matern (germà de sa mare) Alonso de Borja i Cavanilles Llançol que ocupà la seu de Pere com Calixt III: un sant oficialment canonitzat com Francesc de Borja i Aragó tercer superior general de la Companyia de Jesus o un president d’esquerres a Equador com el Doctor Rodrigo Borja Cevallos.