Els meus follets

Sempre diuen que la gent ha de mirar més al cel. A mi, en canvi, m’agrada més mirar al terra. No es bo per les cervicals, però ho compensa quan et trobes coses interessants.
Estic del tot convençuda que uns follets ho saben i em regalen coses.
A un follet li agraden els jocs de cartes i me’n deixa per allà on jo les puc trobar. M’estic fent una baralla amb les cartes que em regala. Només m’agradaria demanar-li que es decideixi per un tipus de baralla, ja que la baralla espanyola, la francesa i l’alemanya no es poden barrejar.
A un altre follet li agrada el nadal i el color vermell. Ell em deixa adorns de nadal, dels que es pengen a l’arbre. De moment només me n’ha donat dos: un cor, vermell, i un cotxe, també vermell, amb un arbre de nadal a sobre. Espero que em segueixi donant peces i que l’última sigui una estrella, per saber quan estarà completa la decoració del meu arbre.
Un altre follet no em coneix gaire, aquest em deixa roba de nen. Jo no l’agafo i la deixo en algun lloc en alt per si una altra persona la pot aprofitar. Potser en uns anys tinc fills i li puc acceptar els regals. Espero que de mentre no s’ofengui i tingui prou paciència per esperar.
Cada dia miro al terra a veure si algun dels meus amics em vol fer un regal, o si per una altra banda, un nou follet vol regalar-me alguna cosa nova. També espero que el dia que tingui la baralla completa, el meu follet vingui per poder jugar amb ell. I que vingui un nadal, amb el meu arbre tot decorat, i que el follet nadalenc ens miri jugar mentre beu una xocolata calenta o un vi calent, el que ell vulgui.