Els llocs secrets

Sempre volem imaginar tots els llocs secrets possibles, aquells que són ben amagats a tota mena de mirades, no cal que siguin vicioses ni amargues. Si tenim una amiga de l'ànima ja estem plens de llocs secrets perquè la vida és així de misteriosa.

Aquells que ens estimen contínuament ens fan desaparèixer detalls, no precisament de l'entrecuix ni tots els seus derivats. Cal dir que els cossos s'assemblen com una gota a una altra gota, però ens amaguem com si fóssim lladres. D'aquesta manera apareixen mil secrets que no estan col·locats en el baix ventre ni al mig de les cames.

Són d'un altre caire perquè fins i tot les putes ens fan fonedissos detalls essencialíssims... ens mostren el cos però giren la cara a l'altre costat per no dir-nos qui sap què.

Nosaltres obrim mil llibres per descobrir la veritat quan no ens adonem que més de cent portes se'ns tanquen de la manera més impensada. A darrere sempre s'hi amaga un secret. Ja podem vigilar que nuesa no vol dir llibertat i encara menys veritat.

És cert, els homes gaudim del parany de la nuesa precisament perquè aquesta té com una mena de portes estranyes que ens condueixen precisament en un carreró sense sortida.

Jo hi vaig caure, després de perseguir intensament una amiga per convertir-la en una ànima bessona. Vaig fer l'amor amb ella sense mesura en uns dies que no van tenir nit. La despullava d'una manera gairebé viciosa, però finalment qui es va trobar nu i sol vaig ser jo mateix.

Poc a poc les paraules es van anar fent fonedisses fins a trobar-me nu davant d'una desconeguda a qui no li entenia res de res. Fèiem l'amor, és cert, però res més. M'adonava que totes les paraules tenien un rerefons que desconeixia per complet.

Avui ja només puc fer una sola cosa. Somiar en els llocs secrets, com si les portes negres d'una casa ja mig desfeta fos la felicitat i alhora la veritat. Cal penetrar no només en el cos sinó en l'ànima, i aquesta té gestos i mirades semblants a aquelles portes que no hem imaginat ni se'ns han passat pel cap que existissin.

Demà passat hauré de començar la casa pels fonaments i alhora caldrà descobrir tot de passadissos secrets. I torno a dir que no estan al costat de l'entrecuix sinó molt més amunt perquè és necessari esbrinar el pensament dels altres abans que el propi per molt que algú ens ho hagi dit al revés, que cal conèixer-nos abans que res.

És molt fàcil desvetllar la nuesa, però aquí no s'hi han amagat mai els cinquanta mil secrets que són necessaris descobrir.

-Has vist, allí darrere s'hi amaga un nou secret.
-És el dels cinquanta diners...
-Justa la fusta...
-Més enllà hi ha una nova porta...
-Què hi ha...?
-Només ho sabrà qui tingui el valor d'obrir-la.
-Tu creus?
-Jo no crec absolutament res de res, només vull veure't nua.
-Que poc...
-Per mi ja és massa...
-I després?
-Caldrà continuar....
-Per on?
-Precisament per allò que no és cap imatge sinó tot el contrari: la teva manera de dir i de pensar.
-Ja serem al cap del carrer...
-Justa la fusta...