Els Guardians dels Mons. La nit del retorn (3ra part)

Després de trencar la gran porta principal, l'Erial i en Taloch van començar a caminar pels silenciosos patis del castell, buscant una entrada per al qual poguessin entrar, però com l'única que van veure estava tancada, la noia s'hi va acostar i la va treure d'un fort cop de puny, tal com havia fet amb l'anterior. Van entrar i van veure que aquell castell no era tan fosc i petit com semblava desde fora, sino que tenia uns passadissos molt amplis i clars amb una bona il·luminació procedent de les mateixes parets, ja que a fora era tot negre com la gola d'un llop.
-Que gran, no?-va preguntar l'Erial, que estava asombrada.
-I tant...-va respondre en Taloch, que semblava igual d'asombrat que la noia-però aquesta llum l'ha hagut de crear un ésser molt poderós, per que és un desgast massa gran de poder per a un ésser poc poderós.
-I quina mena d'ésser ho ha pogut fer?
-Doncs, o un mag molt poderós, o...
-O què?
-Doncs, un Déu o alguna cosa semblant...-va dir extranyat de les seves pròpies paraules.
-Que bé, com a mínim així estarà al nostre nivell, no creus?-va dir ella emocionada.
-És veritat, mai hem lluitat contra un Déu, oi?
-No, com a mínim jo no...-va dir ella-bé, anem a buscar la Daphne, que em començo a preocupar...
-Molt bé-va respondre ell caminant per el passadís de la dreta, que tenia unes escales per pujar al pis d'adalt. Les van pujar i van arribar a un lloc encara més luxós que el d'avans, i on l'aire estava molt més carregat. Així que hi devia d'haver algú per allà, i pel que semblava molta gent, per que a més, se sentia soroll de moviment darrere totes les portes, que semblaven més de setanta.
-Anem, jo vaig per l'esquerra i tú per la dreta, dacord?-va dir-li en Taloch a la noia mentre li senyalava on anava ell.
-Molt bé, ja ens veurem més tard-va respondre ella entrant a la primera porta, d'un color roig molt potent. A dins, es va trobar amb un petit grup de nenes més petites que ella, de com a màxim set anys. Les quals van començar a córrer quan la van veure entrar.
-No, no us espanteu-va dir l'Erial, que l'únic que volia era alliberar-les-no us vull fer mal...de debó-va acabar de dir acostant-se a lescriatures, que semblaven fiar-se una mica d'ella.
-Qui ets?-va preguntar una d'elles, que semblava la més gran.
-Em dic Erial, i he vingut per portar-vos fora d'aquest castell, per que així en Leo no us pugui fer mal.
-Coneixes en Leo?-va preguntar-li una de les més petitesdel grup, que tenia una veu molt aguda.
-Més o menys...-va respondre-perquè?
-Per que encara no l'hem vist mai, però els guardies sempre ens diuen que si no fem el que ens diuen en Leo ens matarà...-va dir la més gran, deixant les paraules a l'aire, ja que ningú va respondre.
De cop, l'Erial va escoltar unes passes a uns quants metres d'allà, així que l'únic que se li va ocorrer va ser deixar escapar les criatures, ja que no pensava deixar que els fessin mal.
-Teniu-va dir donant-li un extrany collaret a la més petita, ja que li donava la sensació de que ho faria millor que la més gran, ja que no semblava tan cridanera com ella-has de posar-te'l, tocar totesles altresi dir: "Fortalesa de Kahoren"-va explicar-li -quan apareixis allà trobaràs una noia rossa. Fes tot el que et digui i no et portis malament. Bé, adéu-va dir quan el soroll de les passesja se sentia de ben a prop, just davant de la porta-vinga, aneuvos-en ja!-va cridar a les nenes, que semblaven paralitzades de la por-osti, tu...fortalesa de kahoren!-va cridar fent que el petit grup de noies desaparegués en un tres i no res entre una forta lluentor que la va cegar instantàneament-bé, al fi comença l'acció.va dir en el amteix instant en que la maneta de la porta s'obria deixant pas a un grup d'homes alts i corpulents coberts amb negres armadures que els feien aterradors.
-Aquí està!-va dir un d'ells.
-Matem-la-continuà l'altre.
-Molt bé, comenceu-va dir la noia colocant-se per a lluitar.