Els Guardians del Mons. La nit del retorn (2na part)

L'extrany jove, que la intrigava, se li va acostar amb cuidadosa elegància i, quan va arribar al seu davant, li va agafar la barbeta amb compte i li va aixecar per donar-li un bes que li va fer recordar al seu amat. La noia li va tornar el petó i, quan es van separar, ja no tenia el seu color de pell normal, si no un color extremadament clar molt semblant al del noi.
-Taloch....-va xiuxiuejar la noia, que l'havia reconegut des del principi-Ets tú, oi?
-Si, tu ja tens tot el poder que necessitaves, així que la teva ànima m'ha acabat alliberant per voluntat pròpia-li va dir en veu baixa mentre no deixaven de mirar-se als ulls, que era l'únic que es veia en tanta foscor....dos ulls grocs i uns altres de blaus que despreníen una forta lluentor que cegaria qualsevol humà, però que enamoraria qualsevol ésser maligne. I això va ser el que va aconseguir...
-Anem-va començar a dir en Taloch agafant la mà de l'Erial i començant a caminar per l'espessura del bosc-hem d'arribar abans que li passi res a la Daphne...
-La Daphne!-va exclamar la noia alterada-que li han fet?
-Tranquila, encara no li han fet mal, però abans de demà li volen prendre la seva ànima de Deesa-li va explicar.
-Però...per treure-li l'ànima a una Deesa, no li han de treure la vida?
-Si, exactament això és el que li volen fer. Així que si no vols que li fassin res, més val que hi anem el més ràpid possible.
-D'acord-va contestar ella començant a córrer d'una manera inhumana, de tal manera que, encara que t'hi fixessis molt, no la veuries pas, ja que un dels poders d'un Dimoni és la velocitat, i tan ella com en Taloch els posseien.
Es van passar hores corrent, i encara així, quan van arribar a les portes del castell, seguien igual que abans de começar. No s'havien cansat gens.
-I per on entrem?-va preguntar en Taloch-tú no havies planejat la forma d'entrar al castell?
-Si...però si vols fer el que jo he planejat, val més que em segueixis sense parlar, o no acceptaràs..-va dir mirant-lo amb un petit somriure que el va intrigar.
-D'acord, millor no pregunto-va dir ell-començem.
-Molt bé, segueix-me-va dir ella dirigint-se cap a la porta principal del castell.
Van arriba a l'entrada, i l'Erial es va acostar al grup de guàrdies que esperaven impacients l'aparició d'algú per lluitar, ja que semblaven portar molt de temps sense companyia.
La noia, que s'hi acostava sense gens de por, es va posar al davant dels homes, i s'hi va parar esperant una resposta d'ells.
-Qui ets tú?-va preguntar el guardia que semblava el caità del grup.
-Erial Eminor Asterith-va contestar ella.
-Erial? No es deia així la noia que buscava en Leo?-va dir un del guardies.
-Si, exactament-va dir l'Erial, que semblava buscar problemes.
-Què? Tú ets la famosa noia per le que vem matar tants pobles i ciutats?-va excalamar el capità extranyat, ja que semblava molt poca cosa com per ser un perill per al seu amo.
-Si-va dir ella tota feliç.
-Molt bé, si és així, no pasaràs per aquesta porta si no es que ho fas per sobre de la meva tomba.
-Molt bé, si ho vols així...
Es van quedar tots dos en sileci i sense moure's quan, en un instant, el capità va aparèixer a terra amb un tall al coll i un d'altre al pit.
-Què? Què ha passat?-exclamaren la resta de guardies espantats, ja que el seu capità havia caigut sense raó.
-Doncs que m'ha dit que no podia passar si no ho feia per sobre de la seva tomba, o no?-va respondre l'Erial, a la qual li semblava divertit això de matar.
-Què?....no pot ser...tú ets un Dimoni!-començaren a cridar mentre corrien bosc endins per fugir del cercle de poder de la noia.
-Coi Erial, mira que t'agrada espantar els pobres Foscos...-va dir en Taloch sortint de darrere un arbre.
-No és necessari que preguntis, ja em coneixes prou bé-va respondre ella, que es va acostar a la porta principal, que semblava molt gruixida, i li donava un cop de puny tan fort que la va trencar.